Una vegada hi havia.....

Una vegada hi havia, diuen, un periodista que es creia que podia canviar el món.... va morir esclafat pel pes del món; també, segons expliquen, hi havia una periodista que pensava que el model a seguir era l'Helena (aquella que enlluernava amb els seus ulls blaus a TV3).... va morir ofegada en un meravellós mar blau, tot pensant que el món aniria millor vestint com els de la CNN i maleint que el tanga que portava en morir-se era de la temporda passada. També, segons destaquen els més antics, quan la primera tafanera de la història va comprendre que amb les seves tafaneries s'havia convertit en una persona influent, es va donar per inagurat extraoficialment el que avui es coneix com a premsa... abans de la impremta, és clar. Una vegada hi havia, també expliquen, una illa deserta, sense premsa, sense ràdio, sense futbol, sense televisió, sense internet, sense palmeres, sese Carreras -uf, això és difícil- i sense Ser. Aquesta illa no es trobava a cap mapa -no es pot buscar per GPS, és clar-; és la illa que els que es volen perdre busquen... però com ja estan perduts, val a dir, no la troben. La illa es diu: Hi havia una vegada.... us recomano buscar-la i, encara més, no trobar-la.