En Raül ens ha sortit literat

En Raül ens ha sortit literat? Millor posar l'interrogant. Sí, certament, ara sona millor. Era una sentència, ho admeto, que no es correspon a la realitat. Però s'ha de ser curós amb el Raül... té la pell molt fina el noi. Mireu hi ha el prototipus de periodista -i en Raül n'es un exemple- que té al cap escriure una novel.la tota la seva vida. Certament, hi dóna voltes, moltes voltes -ho sé perquè en sóc un exemple, ho admeto i no en tinc vergona de dir-ho-. Però, en el cas d'en Raül el patetisme es converteix en crueldat i aquesta -hi això el salva, puntualitzem- ens porta a tenir una certa simpatia cap el personatge. El noi hi posa interés i això és un valor. Un detall, només un i a manera de reflexió: quan va sortir Soldados de Salamina molts, periodistets és clar, van començar a escriue enlluernats per l'èxit d'un autor que, certament, primer el que li caldria és aprende a escriure. No estic criticant l'èxit editorial de Cercas; aquest èxit no és criticable, en absolut; mireu, Cercas s'inventa un xupaxup nou i té un munt de gent que li llepa, val, molt bé... el felicito. No sóc gelós, m'agrada que la gent triomfi.
Ara bé, Raül, siusplau, toca de peus a terra. Qui és aquest Arcadi. He llegit aquestes entregues a menera de culebrot -et falta el capellà i la prenyada- vàries vegades i bé encara estinc intentant saber que passa. I no parlem de quan vas d'articulista. Si vols classes de com escriure truca el Pere Carreras, et dóna mil voltes -aixó dit per ell mateix, és clar. Sempre presumeix de ser millor que tu.... en tot-.
Mireu, posats a fer jo potser el trucaré avui perquè em faci classes. De fet, Raül jo estic com tu. En aquest sentit no puc més que solidaritzar-me amb tu, amic meu. Si bé, jo no estic malat com tu perquè quin és el meu problema... que no sé escriure. Una abraçada.