La Santa Aliança Anti-Carreras contraataca.
El gran Joan Capdevila ha dinamitat l'ideari carrerià amb seguit de textos, que tot seguit podeu llegir -també ho poder fer a través del seu blog Capdevilades (www.joancapdevila63.blogspot.com)-, on és demostra que el pensament únic del monstre és buit; Pere Carreras és una farça, una gran mentida que no es pren seriosament ni ell mateix. Capdevila demotra que amb intel·ligència, arguments, gran sentit del debat, ironia, cavallerositat, elegància i fermesa, es pot defensar les idees, però amb una marcada vocació democràtica. Aquesta darrera paraula, val a dir, no forma part del diccionari carrerarà, de pensament únic, que només persegueix imposar el so de la gralla. Capdevila estem amb tu.
PER A CONÈIXER AL CAÇADOR HAS DE SABER MOLT BÉ COM ÉS LA PRESA
(CLOSE ENCOUNTERS OF THE THIRD KIND)
Bé, volia respondre a la interminable homilía ratzingeresca i connotada que l’amic Pere va publicar al seu Blog, en defensa de la gralla, ara fa dos dumenges. Abans de res, Pere, has d’entendre que en el meu cas no sóc com el cardenal Richeliu que es passava el dia maquinant plans maquiavèlics (et recorda algú?) i se la gratava tot el dia, sino que el meu retard en contestar-te es deu a que em trobava en una missió secreta, encomanada per la reina (des d’aquí desmenteixo rotundament que ni jo, ni l’Athos, ni en Porthos, ni l’Aramis tenim res a veure amb l’embaràs de la princesa Letizia; la missió no era aquesta).
Abans de res, dir-te que em va sorprendre la banalitat general del teu multiescrit i aquesta característica tan teva d’atacar només els punts que t’interessen... si tu haguessis set un dels grecs que van pujar al cavall de Troia, segur que no haguessis baixat... massa feina.
També vull que entenguis que les teves provocacions i fatxenderies no em fan trempar l’espasa, ja que aquests Blogs són per ser escrits quan han de ser escrits i no quan, amb les teves grallades, ho pretenguis.
Abans d’entrar a comentar els punts que tu vas atacar l’altre dia i de respondre als atacs contra la meva persona, entre els que em deies sinistre (potser hi ha algun personatge històric-novelesc més sinistre que el teu propi ÀLIES, Richeliu?), volia acabar de fer certes reflexions sobre la intrascendència de la gralla. T’has fixat, Pere, que el concepte gralla té una derivació verbal que no existeix en altres instruments musicals, de caràcter més seriós i complexe... no existeix pianar, violinar, o guitarrar i, això, estimat Pere, només és perquè grallar vol dir cridar als corbs que és, no t’enganyis, el que fa una gralla i no música com tu pretens fer-nos creure.
Ja fa dies que et vinc dient que has de canviar la medicació que et prens, perquè et fa veure alucinacions... et fa sentir música on no n’hi ha... si fessim una enquesta sobre el so de la gralla sortiria un percentatge baixíssim de persones que fossin tan agosarades com per dir que els agrada... la gralla no agrada Pere... com a molt, es tolera... Fixa’t, sino, en aquest fragment d’una pretesa història de la gralla (que suposo deus haver llegit) en que es fa referència a l’opinió que ja tenien de la gralla dos periodistes a l’any 1851... això és perquè vegis que sempre s’ha sabut quina era la realitat de la gralla i que si no fos per la tradició catalaneta i pseudolliberalcristiana ja hauria desaparegut en el més profund pou negre de les escombraries musicals.
"De tota manera, no es pot dir que el so del gralla fos gaire ben considerat, musicalment parlant. A mitjans del segle XIX, el "Diario de Villanueva", fent referència al Corpus de 1851, deia que "Los gigantes y la tarasca salieron ya desde la mañana a recorrer las calles acompañados de la alarmante chirimía con su inseparable tamboril..." ("Nosaltres, els grallers", pàg. 24). Més cruel encara era el redactor del mateix diari quan, en referència a la Pasqua Florida del 1851, demanava misericòrdia per a aquells que ja eren al llit i havien estat obligats a escoltar una "música atronadora, por no decir infernal”.
D’altra banda, en una web de grallers, intenten explicar la improbable història de la gralla (improbable perquè des que va néixer només llegeixes que anava en decadència: decadència a començaments de segle, decadència abans de la guerra civil, decadència després, decadència als seixanta, decadència ara...), i mira com ho fa:“L’etimologia de gralla ha suggerit diverses hipòtesis, com la que vincula el terme al llatí graculus, en castellà grajo. Corominas (1980) documenta per primera vegada en el 1400, en el mansucrit Recull d’Exemplis compilat per Aguiló: “ Una fembra logrera, volent-se morir, fon-li viares que veés un gran plan plen de corps e de gralles; e ella ladoncs deya a grans crits: molts corps veg venir vers mi, e ja estan demunt casa!”. Molts han pensat que el cant d’aquesta au, aspre i penetrant, va donar el nom a l’instrument, associant amb la seva sonoritat”.
A quí li agrada el so que emet un corb? És un so sinistre, tètric, funest, atziac, ombrívol... vés a urgències Pere i que et canvïin la medicació!
Un últim exemple, aquest encara té més gràcia... en un text de l’any 1629, relacionat amb una visita real a la ciutat de Zaragossa, un escriptor que va fer la crònica de la visita anomena “gaitillas catalanas” a les gralles que un grup de catalans van tocar... mai aconseguirem una bona financiació pel nostre país si anem amb la gralla pel davant!
posted by joancapdevila at 1:52 PM 0 comments
DOS GALS QUE NO HAURIEN SET GRALLERS
Estimat Pere, no has entès res d’Astèrix i Obèlix... com dius tu “feien bandera de viure com salvatges amb cabells llargs recollits amb cueta (encara no diadema), vestint pells d'animals (on són els ecologistes!?), i menjant porcs senglars per gula”... Tot això, bé o malament, correcte o incorrecte, maco o lleig... ho feien en llibertat... ho volien fer en llibertat. Aclamant els romans com fas: “visca els generals romans”, t’identifiques com a acòlit d’un imperialisme que els vol imposar el seu sistema de vida, el seu format social, la seva economia i la llengua! Com parles en la intimitat, Pere? En anglès, suposo, perquè com a seguidor de l’imperialisme nord-americà actual -en el teu escrit anomenaves ídol a Bush (ecs!)- segur que t’agafes a l’hamburguesa com un seguidor fonamentalista s’agafa a la seva ideologia. Ets un devot seguidor de la cultura del Ketchup i segur que baixes el cap tantes vegades com faci falta cada vegada que els imperialistes et demanen alguna cosa... és cert que ha estat la Condollezza Rice la que t’ha encarregat, amb el seu mal gust habitual, que fessis apologia de la gralla?. Llibertat, Pere, llibertat, encara que sigui amb la barba sense afaitar, vestits rústics de pell i taules de senglars a la brasa banyats en salsa feta amb oli.
posted by joancapdevila at 1:50 PM 0 comments
OLI 2-KETCHUP 1 (ALIANÇA 2-F.C.CARRERES 1)
M’he fixat, Pere, que en el teu escrit de fa dos diumenges no fas res més que dir que “aneu equivocats”, que “encara sou a temps de canviar d’opinió”, “de rendir-vos”... però no fas servir ni un argument que pugui portar-nos a creure que estiguem equivocats... Et dic més, si demostres que anem equivocats ens podem plantejar canviar, rendir-nos, però és que l’únic que fas és grallar (ni pianes, ni violines, ni guitarres) ... no fas res més que grallar... Continues dient que la nostra Santa Aliança defensa models caducs absolutistes... però si l’absolutista ets tu, quan defenses l’imperi americoromà i desitges que l’Astèrix i l’Obèlix deixin els seus senglars i la seva casa a la Bretanya francesa per anar-se’n de lloguer a un pis de tercera planta, en un dels carrers que porten al Coliseum Romà...
Dóna arguments, si us plau, posa exemples de la grandiositat de la gralla... però què dic? No pots posar-los, perquè no existeixen i la teva és una causa perduda, tan perduda que ni l’Anthony LaPaglia (Sin Rastro), amb tot l’FBI al darrera, seria capaç de trobar.
posted by joancapdevila at 1:49 PM 0 comments
LES MARGARITES D'EN RUÍZ GALLARDÓN
He aguantat bé la teva litúrgia provocativa d’aquests darrers dies perquè tenia clar que l’únic motiu que perseguies era la meva precipitació, la meva etivocació. Simplement, tenia ganes de contestar-te com mereixes. La veritat és que tota la teva homilia em va semblar el disgust prosaic de la típica tonadillera lesbiana frustrada, que era incapaç d’aportar una sola frase intel-ligent en dos hores de programa (bé que divertides, per això són tonadilleres), i que ho feies en defensa de les teves legítimes però equivocades creences. Jo crec que la meva “samfaina argumental” podia ser una samfaina -a vegades les idees es barregen, però almenys hi havia idees i conats argumentals. Tot això de la “senyoreta Pepis”, Barbi, etc., em sembla banal i indigne de comentar ja que, en realitat, no és un argument de res ni té el més mínim significat.
Estic d’acord amb tu, en canvi, en que una nit pots anar a l’Òpera i l’altra al Senglar Rock... sempre que no hi hagi una gralla pel mig que ens atropelli la música. És evident que entre els diferents estils musicals l’un no mata l’altre... és la gralla la que els mata tots..
Sobre la teva afirmació: “La gralla és digna, perquè és com els clàssics: esdevé un instrument mil.lenari, robust, capaç de perdurar al llarg del temps, i el seu so imita una forma de la naturalesa.”, et dic, estimat Pere, que la pedra també és milenaria i no per això l’anomenem “instrument musical” ni parlem de la “dignitat del màrmol”... aquesta perduració en el temps de què parles sobre la gralla no perdurarà gaire més...la gralla està destinada a desaparèixer... a quedar com el que és... un lleu vestigi de la multiformitat cultural humana, no sempre acceptada per la majoria i, en moltes ocasions, discutible... el concepte tradició no significa, necessàriament sentit comú... com a molt, la gralla et durarà una generació més... el temps just perquè es vagin morint els ideals pacopostillerodemocraticocristianos de la nostra societat.
En el que sí estic d’acord amb tu és en que el so de la gralla imita una forma de la naturalesa... de la naturalesa morta, vols dir, oi? Quan fas referència a que grans melodies de la historia musical de la humanitat es poden tocar marcant un 7747 o xisclant, t’haig de dir, Pere, que el fet que es “puguin tocar” no vol dir que “puguin sonar bé”... has d’entendre que són dues coses molt diferents. Un so, no és el mateix que una harmonia.
Signa: D’Artagnan
P.D. Molt maques les teves margarites, però no siguis criminal... si els hi poses so de gralla es pensiran més ràpidament que les idees reformistes d’en Ruíz Gallardón.
posted by joancapdevila at 1:48 PM 0 comments
Recordeu: www.joancapdevila63.blogspot.com
"La força estarà ja amb nosaltres... sempre"
PER A CONÈIXER AL CAÇADOR HAS DE SABER MOLT BÉ COM ÉS LA PRESA
(CLOSE ENCOUNTERS OF THE THIRD KIND)
Bé, volia respondre a la interminable homilía ratzingeresca i connotada que l’amic Pere va publicar al seu Blog, en defensa de la gralla, ara fa dos dumenges. Abans de res, Pere, has d’entendre que en el meu cas no sóc com el cardenal Richeliu que es passava el dia maquinant plans maquiavèlics (et recorda algú?) i se la gratava tot el dia, sino que el meu retard en contestar-te es deu a que em trobava en una missió secreta, encomanada per la reina (des d’aquí desmenteixo rotundament que ni jo, ni l’Athos, ni en Porthos, ni l’Aramis tenim res a veure amb l’embaràs de la princesa Letizia; la missió no era aquesta).
Abans de res, dir-te que em va sorprendre la banalitat general del teu multiescrit i aquesta característica tan teva d’atacar només els punts que t’interessen... si tu haguessis set un dels grecs que van pujar al cavall de Troia, segur que no haguessis baixat... massa feina.
També vull que entenguis que les teves provocacions i fatxenderies no em fan trempar l’espasa, ja que aquests Blogs són per ser escrits quan han de ser escrits i no quan, amb les teves grallades, ho pretenguis.
Abans d’entrar a comentar els punts que tu vas atacar l’altre dia i de respondre als atacs contra la meva persona, entre els que em deies sinistre (potser hi ha algun personatge històric-novelesc més sinistre que el teu propi ÀLIES, Richeliu?), volia acabar de fer certes reflexions sobre la intrascendència de la gralla. T’has fixat, Pere, que el concepte gralla té una derivació verbal que no existeix en altres instruments musicals, de caràcter més seriós i complexe... no existeix pianar, violinar, o guitarrar i, això, estimat Pere, només és perquè grallar vol dir cridar als corbs que és, no t’enganyis, el que fa una gralla i no música com tu pretens fer-nos creure.
Ja fa dies que et vinc dient que has de canviar la medicació que et prens, perquè et fa veure alucinacions... et fa sentir música on no n’hi ha... si fessim una enquesta sobre el so de la gralla sortiria un percentatge baixíssim de persones que fossin tan agosarades com per dir que els agrada... la gralla no agrada Pere... com a molt, es tolera... Fixa’t, sino, en aquest fragment d’una pretesa història de la gralla (que suposo deus haver llegit) en que es fa referència a l’opinió que ja tenien de la gralla dos periodistes a l’any 1851... això és perquè vegis que sempre s’ha sabut quina era la realitat de la gralla i que si no fos per la tradició catalaneta i pseudolliberalcristiana ja hauria desaparegut en el més profund pou negre de les escombraries musicals.
"De tota manera, no es pot dir que el so del gralla fos gaire ben considerat, musicalment parlant. A mitjans del segle XIX, el "Diario de Villanueva", fent referència al Corpus de 1851, deia que "Los gigantes y la tarasca salieron ya desde la mañana a recorrer las calles acompañados de la alarmante chirimía con su inseparable tamboril..." ("Nosaltres, els grallers", pàg. 24). Més cruel encara era el redactor del mateix diari quan, en referència a la Pasqua Florida del 1851, demanava misericòrdia per a aquells que ja eren al llit i havien estat obligats a escoltar una "música atronadora, por no decir infernal”.
D’altra banda, en una web de grallers, intenten explicar la improbable història de la gralla (improbable perquè des que va néixer només llegeixes que anava en decadència: decadència a començaments de segle, decadència abans de la guerra civil, decadència després, decadència als seixanta, decadència ara...), i mira com ho fa:“L’etimologia de gralla ha suggerit diverses hipòtesis, com la que vincula el terme al llatí graculus, en castellà grajo. Corominas (1980) documenta per primera vegada en el 1400, en el mansucrit Recull d’Exemplis compilat per Aguiló: “ Una fembra logrera, volent-se morir, fon-li viares que veés un gran plan plen de corps e de gralles; e ella ladoncs deya a grans crits: molts corps veg venir vers mi, e ja estan demunt casa!”. Molts han pensat que el cant d’aquesta au, aspre i penetrant, va donar el nom a l’instrument, associant amb la seva sonoritat”.
A quí li agrada el so que emet un corb? És un so sinistre, tètric, funest, atziac, ombrívol... vés a urgències Pere i que et canvïin la medicació!
Un últim exemple, aquest encara té més gràcia... en un text de l’any 1629, relacionat amb una visita real a la ciutat de Zaragossa, un escriptor que va fer la crònica de la visita anomena “gaitillas catalanas” a les gralles que un grup de catalans van tocar... mai aconseguirem una bona financiació pel nostre país si anem amb la gralla pel davant!
posted by joancapdevila at 1:52 PM 0 comments
DOS GALS QUE NO HAURIEN SET GRALLERS
Estimat Pere, no has entès res d’Astèrix i Obèlix... com dius tu “feien bandera de viure com salvatges amb cabells llargs recollits amb cueta (encara no diadema), vestint pells d'animals (on són els ecologistes!?), i menjant porcs senglars per gula”... Tot això, bé o malament, correcte o incorrecte, maco o lleig... ho feien en llibertat... ho volien fer en llibertat. Aclamant els romans com fas: “visca els generals romans”, t’identifiques com a acòlit d’un imperialisme que els vol imposar el seu sistema de vida, el seu format social, la seva economia i la llengua! Com parles en la intimitat, Pere? En anglès, suposo, perquè com a seguidor de l’imperialisme nord-americà actual -en el teu escrit anomenaves ídol a Bush (ecs!)- segur que t’agafes a l’hamburguesa com un seguidor fonamentalista s’agafa a la seva ideologia. Ets un devot seguidor de la cultura del Ketchup i segur que baixes el cap tantes vegades com faci falta cada vegada que els imperialistes et demanen alguna cosa... és cert que ha estat la Condollezza Rice la que t’ha encarregat, amb el seu mal gust habitual, que fessis apologia de la gralla?. Llibertat, Pere, llibertat, encara que sigui amb la barba sense afaitar, vestits rústics de pell i taules de senglars a la brasa banyats en salsa feta amb oli.
posted by joancapdevila at 1:50 PM 0 comments
OLI 2-KETCHUP 1 (ALIANÇA 2-F.C.CARRERES 1)
M’he fixat, Pere, que en el teu escrit de fa dos diumenges no fas res més que dir que “aneu equivocats”, que “encara sou a temps de canviar d’opinió”, “de rendir-vos”... però no fas servir ni un argument que pugui portar-nos a creure que estiguem equivocats... Et dic més, si demostres que anem equivocats ens podem plantejar canviar, rendir-nos, però és que l’únic que fas és grallar (ni pianes, ni violines, ni guitarres) ... no fas res més que grallar... Continues dient que la nostra Santa Aliança defensa models caducs absolutistes... però si l’absolutista ets tu, quan defenses l’imperi americoromà i desitges que l’Astèrix i l’Obèlix deixin els seus senglars i la seva casa a la Bretanya francesa per anar-se’n de lloguer a un pis de tercera planta, en un dels carrers que porten al Coliseum Romà...
Dóna arguments, si us plau, posa exemples de la grandiositat de la gralla... però què dic? No pots posar-los, perquè no existeixen i la teva és una causa perduda, tan perduda que ni l’Anthony LaPaglia (Sin Rastro), amb tot l’FBI al darrera, seria capaç de trobar.
posted by joancapdevila at 1:49 PM 0 comments
LES MARGARITES D'EN RUÍZ GALLARDÓN
He aguantat bé la teva litúrgia provocativa d’aquests darrers dies perquè tenia clar que l’únic motiu que perseguies era la meva precipitació, la meva etivocació. Simplement, tenia ganes de contestar-te com mereixes. La veritat és que tota la teva homilia em va semblar el disgust prosaic de la típica tonadillera lesbiana frustrada, que era incapaç d’aportar una sola frase intel-ligent en dos hores de programa (bé que divertides, per això són tonadilleres), i que ho feies en defensa de les teves legítimes però equivocades creences. Jo crec que la meva “samfaina argumental” podia ser una samfaina -a vegades les idees es barregen, però almenys hi havia idees i conats argumentals. Tot això de la “senyoreta Pepis”, Barbi, etc., em sembla banal i indigne de comentar ja que, en realitat, no és un argument de res ni té el més mínim significat.
Estic d’acord amb tu, en canvi, en que una nit pots anar a l’Òpera i l’altra al Senglar Rock... sempre que no hi hagi una gralla pel mig que ens atropelli la música. És evident que entre els diferents estils musicals l’un no mata l’altre... és la gralla la que els mata tots..
Sobre la teva afirmació: “La gralla és digna, perquè és com els clàssics: esdevé un instrument mil.lenari, robust, capaç de perdurar al llarg del temps, i el seu so imita una forma de la naturalesa.”, et dic, estimat Pere, que la pedra també és milenaria i no per això l’anomenem “instrument musical” ni parlem de la “dignitat del màrmol”... aquesta perduració en el temps de què parles sobre la gralla no perdurarà gaire més...la gralla està destinada a desaparèixer... a quedar com el que és... un lleu vestigi de la multiformitat cultural humana, no sempre acceptada per la majoria i, en moltes ocasions, discutible... el concepte tradició no significa, necessàriament sentit comú... com a molt, la gralla et durarà una generació més... el temps just perquè es vagin morint els ideals pacopostillerodemocraticocristianos de la nostra societat.
En el que sí estic d’acord amb tu és en que el so de la gralla imita una forma de la naturalesa... de la naturalesa morta, vols dir, oi? Quan fas referència a que grans melodies de la historia musical de la humanitat es poden tocar marcant un 7747 o xisclant, t’haig de dir, Pere, que el fet que es “puguin tocar” no vol dir que “puguin sonar bé”... has d’entendre que són dues coses molt diferents. Un so, no és el mateix que una harmonia.
Signa: D’Artagnan
P.D. Molt maques les teves margarites, però no siguis criminal... si els hi poses so de gralla es pensiran més ràpidament que les idees reformistes d’en Ruíz Gallardón.
posted by joancapdevila at 1:48 PM 0 comments
Recordeu: www.joancapdevila63.blogspot.com
"La força estarà ja amb nosaltres... sempre"
posted by T.J.Sallirt @ 10:02:00 p. m.
0 Comments:
Publicar un comentario
<< Home