You've passed the point of no return

Tot el que es publica en aquest blog és absolutament mentida, no està contrastat -ni ho estarà- i la seva única voluntat és la d'intoxicar amb opinions absolutament irreverents, incontrolades, políticament incorrectes i més que discutibles. Ara bé, l'única cosa certa són les ganes del Pere Carreras, el nostre adorat IB33, i les d'un servidor de convertir-nos en reputats i connotats vaticanistes i fer de grans journalist al Vaticà, com ha de ser.

martes, junio 15, 2010

Un final gens perdut


El de Lost no és un gran final? No ha acomplert amb les expectatives? Segurament per a molta gent. Per a d'altres, potser ha estat molt més del què s'esperaven. Però, en tot cas, el que sí que penso que és rellevant és la gran coherència de tot el show i, el més important per mi, la coherència que té el final. Perquè Lost té això: ha estat un divertiment extraordinari. Una sèrie que ha mantingut a molta gent enganxada durant sis anys. Amb una autèntica legió de fans. Per això s'ha de tenir en compte que qui vulgui muntar-se una història filosòfica, de gran espiritualitat o submergir-se a una obra d'art, ha de tenir clar que Lost el que pretenia no era fer això. Volia ser un divertiment entretingut; que apostès pels personatge dins d'una gran història coral. I ho ha aconseguit. Però, a més, sense renunciar a ser un producte intel·ligent. És igual que la gent no entengui el final. És igual que quedi obert a nombroses especulacions. Lost ha funcionat i ha estat magnífica en la seva honestedat.