You've passed the point of no return

Tot el que es publica en aquest blog és absolutament mentida, no està contrastat -ni ho estarà- i la seva única voluntat és la d'intoxicar amb opinions absolutament irreverents, incontrolades, políticament incorrectes i més que discutibles. Ara bé, l'única cosa certa són les ganes del Pere Carreras, el nostre adorat IB33, i les d'un servidor de convertir-nos en reputats i connotats vaticanistes i fer de grans journalist al Vaticà, com ha de ser.

sábado, abril 23, 2005

El connotat Salvador Garcia

Salvador Garcia i Arbós és un humanista, un ésser del renaixement. Un personalitat poderosa que desplega tota la seva capacitat a cada segon, a cada moment. Hiperactiu, inquiet, murri, llest, però sempre honest. Una personalitat que cal entrendre però des de la mateixa història. Una història que el va portar a on és. Qui sòn aquests connotats Garcia? La història d’aquesta pedra angular -i secular- de la història del periodisme, la cultura, la gastronomia, la ciència, el cinema, l’art, la cultura gironina és perd en el temps. El primer rastre és en temps pre-romà, quan els Garcia eren íbers. De fet, Garcia en l'idioma god significava "príncep de la vista agraciada", el que indicava que abans de la invasió musulmana ja existia, també, com a nom en altres regions espanyoles. Les primeres referències d'aquest cognom són dels 913. Compte, però, amb altres variants d'aquest mateix cognom, com ara Gassia, Gaccia, Garcés, Gaciot, Gassias i Gasia. Totes aquestes formes tenen el mateix origen i procedència i el seu escut heràldic és el mateix. La forma castellana d'escriure el cognom és García i la catalana Garcia. Va ser a Navarra on s'utilitzà per primera vegada abans que a Castella, fins i tot. Segons l'estudiós Menendez Pidal el cognom es troba documentat en la zona vasco-navarra en els anys 789 i 791. La reina Jimena de León, abans princesa de Navarra, el va introduir a Castella. A un fill seu el va anomenar Garcia, cognom que va tenir descendència. També en aquella època fou molt freqüent que nobles bascos emigrats a Castella pel fenomen de la Reconquesta adoptessin la forma Garcia com origen nobiliari. Tres germans Garcia, herois de la defensa de Lleó són considerats com a progenitors de les famílies Garcia que s'anaren estenent posteriorment per Espanya. Sembla que la branca d'Aragó prové de Garcia-Jiménez, rei de Sobrarbe. Altres la fan descendre dels Reis de Navarra, assenyalant Fortun Garcia, que participà en la conquesta de València. També la llista dels reis navarresos, s'inicià amb Garcia Iñiguez, fill d'Iñigo Arista. En el cas de Catalunya, cal dir que el cognom té un origen propi i antic; per tant, vàries branques del cognom tenen un origen plenament català. Sanxo Garcia va participar en la conquesta de l'illa de Mallorca al costat del Rei Jaume I. Aquest monarca català, li va donar com a recompensa als seus serveis el "real benhaut de dotze jouades". Les Cròniques també ens diuen que quan Alfons III d'Aragó va tornar a ocupar Mallorca, un tal Garcia era el capità del seu exèrcit.