Informació sobre l'Apostasia
INFORMACIÓ SOBRE L'APOSTASIA
L'Església Catòlica i altres confessions cristianes s’aprofiten d’una tradició secular, com és la celebració dels naixements, per incrementar de forma il·legítima la seva implantació social. El bateig no és una simple celebració, és un “sacrament” que pressuposa l’ingrés del nadó a una comunitat religiosa. L’absència d’alternatives laiques per a celebrar aquest tipus d’esdeveniments afavoreix la perpetuació dels ritus religiosos i fa que molts ciutadans, quan arriben a la majoria d’edat, es trobin formant part d’una confessió religiosa que mai han escollit i que no s’adiu amb les seves idees. Perquè aquestes persones puguin regularitzar la seva situació i evitar que les confessions religioses treguin profit de la seva passivitat és possible exercir el legítim dret a l’apostasia.
Sobre l'apostasia
L'apostasía és la renúncia a la fe cristiana rebuda amb el baptisme; és a dir, abandonar explícitament i voluntàriament els dogmas i creences de l'església que, se suposa, son donats durant el “sacrament” del baptisme por la “gràcia” de l'Esperit Sant, independientment que
en aquell moment l'interessat pugui tenir-ne consciència d'aquest fet, ni capacidad crítica per decidir si desitjarà o no algun dia abraçar lliurement i voluntàriamente aquesta fe. Por extensió l'apostaia també pot considerar-se en general como l'abandonament de la fe o de la religió que es professa.
La declaració d'apostasia és l'únic mitjà que l'Església Católica reconeix par què una persona batejada deixi de formar part d'ella de forma voluntaria, ja que la separació de la pràctica religiosa en absència d'una manifestació formal de rebuig de la fe no comportaria per a l'església cap situació especial, i per altre part l'expulsi de l'església dels interessats per part de les autorits eclesiàstiques sese ser demanada no constitueix apostaia, sino excomunió.
La possibilitat d'exercir l'apostasía, al marge de l'opinió que pugui merèixer a l'església, no ha de comportar pels interessats cap conseqüència legal, ja que es tracte d'un dret implícitament reconegut tant a la legislació internacional como en la nacional. Així:
• Artículo 18 de la Declaración Universal de Derechos Humanos de 1948,:
Toda persona tiene derecho a la libertad de pensamiento, de conciencia y de religión; este derecho incluye la libertad de cambiar de religión o de creencia…
• Artículo 9, párrafo 1, del Convenio Europeo para la Protección de los Derechos Humanos y las Libertades Fundamentales de 1950,
Toda persona tiene derecho a la libertad de pensamiento, de conciencia y de religión; este derecho implica la libertad de cambiar de religión o de convicciones…
• Artículo 10, párrafo 1, sobre Libertad de pensamiento, de conciencia y de religión de la Carta de los Derechos Fundamentales de la Unión Europea de 2000,
Toda persona tiene derecho a la libertad de pensamiento, de conciencia y de religión. Este derecho implica la libertad de cambiar de religión o de convicciones…
• Artículo 2, párrafo 1a, de la Ley Orgánica de Libertad Religiosa de 1980,
La libertad religiosa y de culto garantizada por la Constitución comprende, con la consiguiente inmunidad de coacción, el derecho de toda persona a:
Profesar las creencias religiosas que libremente elija o no profesar ninguna; cambiar de confesión o abandonar la que tenía, manifestar libremente sus propias creencias religiosas o la ausencia de las mismas, o abstenerse de declarar sobre ellas. "
Es pot consultar la llista completa de les diócesis catalanas i de les diócesis del resto de España
amb les seves direccions postals, direccions de correu elecectrònic i els noms dels bisbels titulars per tramitar la declaració d'apostesia, directament a la Conferència Episcopal Espanyola trucant al: 91 343 96 00, o bé a la web: http://www.conferenciaepiscopal.es/diocesis/diocesis.htm
Model de carta per a sol.licitar la declaració d'apostasía:
Per obtenir una copia en format Word (*.doc) polseu el botó.
Ompliu els espais en blanc i trameteu el seguent formulari al bisbe de la seva diócesi.
Es poden eliminar o afegir arguments en l'apartat segon, depenent de cada situació particular.
MODEL D'APOSTASIA
DECLARACIÓ D’APOSTASIA
A ………….………..………….....… bisbe titular de la diòcesi de ………..……………....….……
Jo, …….………..…………………………….…….…, amb DNI núm. …………….….……, major d’edat i resident a la població de ……..……..………………..……………, que segons li consta va ser batejat el dia …….. de ……….….…………………… de …….……… a la parròquia de …………………………………………..….. , pertanyent a la diòcesi esmentada, actuant en nom i interès propi, i trobant-se en ple ús de la seva lliure i espontània voluntat,
MANIFESTA:
Primer:
— Que no havent trobat en el Dret Canònic cap procediment establert per a la tramitació del present escrit, el dirigeixo al bisbe diocesà per les consideracions següents:
— Que el cànon 393 del Codi de Dret Canònic disposa que “El Bisbe diocesà representa a la diòcesi en tots els negocis jurídics d’aquesta”.
— Que el cànon 383.1 estableix que “Al exercir la seva funció pastoral, el Bisbe diocesà ha de mostrar-se sol·lícit amb tots els fidels que se li confiïn (....), així com als qui s’hagin apartat de la pràctica de la religió”.
— Que el cànon 369 defineix la diòcesi com “una porció del poble de Déu, la cura pastoral del qual s’encomana al Bisbe amb la cooperació del presbiteri, de manera que, unida al seu pastor i congregada per ell en l’Esperit Sant mitjançant l’Evangeli i l’Eucaristia, constitueixi una Església particular, en la qual veritablement està present i actua l’Església de Crist una, santa, catòlica i apostòlica”.
Segon:
— Que en el seu dia vaig ser batejat en la fe catòlica com a conseqüència d’una decisió presa per altres persones sense que en aquell moment, a causa de la meva edat, hi hagués cap participació de la meva pròpia voluntat, i sense que disposés de llibertat ni consciència suficients per emetre un judici sobre les meves conviccions personals.
— Que després d’haver meditat durant el temps suficient sobre el significat de la meva pertinença a la fe catòlica no trobo cap pretext per continuar pertanyent a l’Església Catòlica, entrant la meva voluntat en contradicció amb l’adscripció a aquesta institució.
— Que la fidelitat a la pròpia consciència és un dret constitucional inalienable reconegut legalment a l’article 16 de la Constitució Espanyola.
— Que, per tant, rebutjant totalment la fe cristiana, em considero responsable d’apostasia, tal i com la defineix el cànon 751 del Codi de Dret Canònic, per la qual cosa:
SOL·LICITO:
Em sigui reconeguda per l’Església Catòlica la condició d’apòstata, deixant de comptar-me entre els seus fidels i de considerar-me catòlic a tots els efectes —fins i tot els estadístics—, incloent, si s’escau, l’oportuna anotació d’apostasia en el Llibre de Baptismes i qualsevols altres registres eclesiàstics. Tanmateix, que em sigui comunicada per escrit la resolució que es prengui sobre la meva petició.
A …………………………… , …….….. de ……………………… de …………
Signat:
Annexos:
Relació d'altres webs amb informació sobre l'apostasia:
Apostasie.org:
http://www.apostasie.org/spanish/
Apóstatas on line:
http://victorian.fortunecity.com/mehetebell/531/index.html
Estudio ateo:
http://perso.wanadoo.es/estudioateo/apostasia/apostasia.htm
Front d 'Alliberament Gai de Catalunya:
http://www.pangea.org/fagc/apostasia.htm
Grupo Apostata Anticlerical:
http://www.sindominio.net/apostata/apostasia.html
Herencia Cristiana
http://herenciacristiana.aztecaonline.net/infoapostasy.htm
Izquierda Republicana:
http://www.izqrepublicana.es/apostasia.htm
Radio Klara:
http://personal5.iddeo.es/klara/iglesia.html
L'Església Catòlica i altres confessions cristianes s’aprofiten d’una tradició secular, com és la celebració dels naixements, per incrementar de forma il·legítima la seva implantació social. El bateig no és una simple celebració, és un “sacrament” que pressuposa l’ingrés del nadó a una comunitat religiosa. L’absència d’alternatives laiques per a celebrar aquest tipus d’esdeveniments afavoreix la perpetuació dels ritus religiosos i fa que molts ciutadans, quan arriben a la majoria d’edat, es trobin formant part d’una confessió religiosa que mai han escollit i que no s’adiu amb les seves idees. Perquè aquestes persones puguin regularitzar la seva situació i evitar que les confessions religioses treguin profit de la seva passivitat és possible exercir el legítim dret a l’apostasia.
Sobre l'apostasia
L'apostasía és la renúncia a la fe cristiana rebuda amb el baptisme; és a dir, abandonar explícitament i voluntàriament els dogmas i creences de l'església que, se suposa, son donats durant el “sacrament” del baptisme por la “gràcia” de l'Esperit Sant, independientment que
en aquell moment l'interessat pugui tenir-ne consciència d'aquest fet, ni capacidad crítica per decidir si desitjarà o no algun dia abraçar lliurement i voluntàriamente aquesta fe. Por extensió l'apostaia també pot considerar-se en general como l'abandonament de la fe o de la religió que es professa.
La declaració d'apostasia és l'únic mitjà que l'Església Católica reconeix par què una persona batejada deixi de formar part d'ella de forma voluntaria, ja que la separació de la pràctica religiosa en absència d'una manifestació formal de rebuig de la fe no comportaria per a l'església cap situació especial, i per altre part l'expulsi de l'església dels interessats per part de les autorits eclesiàstiques sese ser demanada no constitueix apostaia, sino excomunió.
La possibilitat d'exercir l'apostasía, al marge de l'opinió que pugui merèixer a l'església, no ha de comportar pels interessats cap conseqüència legal, ja que es tracte d'un dret implícitament reconegut tant a la legislació internacional como en la nacional. Així:
• Artículo 18 de la Declaración Universal de Derechos Humanos de 1948,:
Toda persona tiene derecho a la libertad de pensamiento, de conciencia y de religión; este derecho incluye la libertad de cambiar de religión o de creencia…
• Artículo 9, párrafo 1, del Convenio Europeo para la Protección de los Derechos Humanos y las Libertades Fundamentales de 1950,
Toda persona tiene derecho a la libertad de pensamiento, de conciencia y de religión; este derecho implica la libertad de cambiar de religión o de convicciones…
• Artículo 10, párrafo 1, sobre Libertad de pensamiento, de conciencia y de religión de la Carta de los Derechos Fundamentales de la Unión Europea de 2000,
Toda persona tiene derecho a la libertad de pensamiento, de conciencia y de religión. Este derecho implica la libertad de cambiar de religión o de convicciones…
• Artículo 2, párrafo 1a, de la Ley Orgánica de Libertad Religiosa de 1980,
La libertad religiosa y de culto garantizada por la Constitución comprende, con la consiguiente inmunidad de coacción, el derecho de toda persona a:
Profesar las creencias religiosas que libremente elija o no profesar ninguna; cambiar de confesión o abandonar la que tenía, manifestar libremente sus propias creencias religiosas o la ausencia de las mismas, o abstenerse de declarar sobre ellas. "
Es pot consultar la llista completa de les diócesis catalanas i de les diócesis del resto de España
amb les seves direccions postals, direccions de correu elecectrònic i els noms dels bisbels titulars per tramitar la declaració d'apostesia, directament a la Conferència Episcopal Espanyola trucant al: 91 343 96 00, o bé a la web: http://www.conferenciaepiscopal.es/diocesis/diocesis.htm
Model de carta per a sol.licitar la declaració d'apostasía:
Per obtenir una copia en format Word (*.doc) polseu el botó.
Ompliu els espais en blanc i trameteu el seguent formulari al bisbe de la seva diócesi.
Es poden eliminar o afegir arguments en l'apartat segon, depenent de cada situació particular.
MODEL D'APOSTASIA
DECLARACIÓ D’APOSTASIA
A ………….………..………….....… bisbe titular de la diòcesi de ………..……………....….……
Jo, …….………..…………………………….…….…, amb DNI núm. …………….….……, major d’edat i resident a la població de ……..……..………………..……………, que segons li consta va ser batejat el dia …….. de ……….….…………………… de …….……… a la parròquia de …………………………………………..….. , pertanyent a la diòcesi esmentada, actuant en nom i interès propi, i trobant-se en ple ús de la seva lliure i espontània voluntat,
MANIFESTA:
Primer:
— Que no havent trobat en el Dret Canònic cap procediment establert per a la tramitació del present escrit, el dirigeixo al bisbe diocesà per les consideracions següents:
— Que el cànon 393 del Codi de Dret Canònic disposa que “El Bisbe diocesà representa a la diòcesi en tots els negocis jurídics d’aquesta”.
— Que el cànon 383.1 estableix que “Al exercir la seva funció pastoral, el Bisbe diocesà ha de mostrar-se sol·lícit amb tots els fidels que se li confiïn (....), així com als qui s’hagin apartat de la pràctica de la religió”.
— Que el cànon 369 defineix la diòcesi com “una porció del poble de Déu, la cura pastoral del qual s’encomana al Bisbe amb la cooperació del presbiteri, de manera que, unida al seu pastor i congregada per ell en l’Esperit Sant mitjançant l’Evangeli i l’Eucaristia, constitueixi una Església particular, en la qual veritablement està present i actua l’Església de Crist una, santa, catòlica i apostòlica”.
Segon:
— Que en el seu dia vaig ser batejat en la fe catòlica com a conseqüència d’una decisió presa per altres persones sense que en aquell moment, a causa de la meva edat, hi hagués cap participació de la meva pròpia voluntat, i sense que disposés de llibertat ni consciència suficients per emetre un judici sobre les meves conviccions personals.
— Que després d’haver meditat durant el temps suficient sobre el significat de la meva pertinença a la fe catòlica no trobo cap pretext per continuar pertanyent a l’Església Catòlica, entrant la meva voluntat en contradicció amb l’adscripció a aquesta institució.
— Que la fidelitat a la pròpia consciència és un dret constitucional inalienable reconegut legalment a l’article 16 de la Constitució Espanyola.
— Que, per tant, rebutjant totalment la fe cristiana, em considero responsable d’apostasia, tal i com la defineix el cànon 751 del Codi de Dret Canònic, per la qual cosa:
SOL·LICITO:
Em sigui reconeguda per l’Església Catòlica la condició d’apòstata, deixant de comptar-me entre els seus fidels i de considerar-me catòlic a tots els efectes —fins i tot els estadístics—, incloent, si s’escau, l’oportuna anotació d’apostasia en el Llibre de Baptismes i qualsevols altres registres eclesiàstics. Tanmateix, que em sigui comunicada per escrit la resolució que es prengui sobre la meva petició.
A …………………………… , …….….. de ……………………… de …………
Signat:
Annexos:
Relació d'altres webs amb informació sobre l'apostasia:
Apostasie.org:
http://www.apostasie.org/spanish/
Apóstatas on line:
http://victorian.fortunecity.com/mehetebell/531/index.html
Estudio ateo:
http://perso.wanadoo.es/estudioateo/apostasia/apostasia.htm
Front d 'Alliberament Gai de Catalunya:
http://www.pangea.org/fagc/apostasia.htm
Grupo Apostata Anticlerical:
http://www.sindominio.net/apostata/apostasia.html
Herencia Cristiana
http://herenciacristiana.aztecaonline.net/infoapostasy.htm
Izquierda Republicana:
http://www.izqrepublicana.es/apostasia.htm
Radio Klara:
http://personal5.iddeo.es/klara/iglesia.html
posted by T.J.Sallirt @ 7:46:00 a. m.
0 Comments:
Publicar un comentario
<< Home