Els CONNOTATS Pere Carreras i Carreras

Crec que ha arribat el moment de parlar del CONNOTAT periodistet Pere Carreras i Carreras. Però, penso, per entendre el personatge, que abans cal saber d’on ve. De Begu! Dirà algú. Sí, és clar això ja ho sabem.... més que res perquè ja se n’ne carrega ell de publicitar-ho. Però anem al principi de tot: el cognom. L’aparició del cognom Carreras dota de personalitat aquest peculiar -dianista convençut i amb aspiracions vaticanistes- personatge. Hi ho fa per duplicat, ja que es diu Carreras i Carreras –més endavant entrarem en aquest espinós i pantós món dels encreuaments-.

Els orígens carrerians: doncs enmig del carrer naturalment

Carreras prové del substantiu plural del llatí "carraria", que vindria ser un carrer. Carrera i Carreras són formes d'aquest cognom que van evolucionar independentment i que formaren llinatges diferenciats. La llegenda diu que va nèixer un expòsito, però va ser tant notori en fer-ho al carrer, on va ser abandonat, que li van posar Petrus Carràrias.
Un dels estigmes de portar el cognom Carreras, i encara pitjor i Carreras, és el del nom: Pere. Es coneix popularment com la maledició dels Carreras, això ja vé dels primers Carràries. És un fet constatable a nivell mundial. És impossible que algú que porti aquest cognom no es digui Pere o, si més no, els seus pares no hagin tingut la intenció de posar-li Pere, Pedro o Peter –penseu que de pensament ja es peca-. Però d’on bé aquesta raça tant peculiar de connotats estigmatitzat per la maledicció dels Pere Carreras?

El primer cau (més que res perquè casa, casa, el que es diu casa... doncs, no?

Aquest linatge es va fer en un porxo d'una casa pairal en una vila d'Olesa de Montserrat, en un cau abandonat. Després van passar a la vila de Tàrrega, per les terres de Lleida, i a les ciutats de Barcelona i Tarragona. Una branca es va establir a l'illa de Menorca i una altra a Girona. Quan van prosperar van comprar la primitiva casa pairal de la vila d'Olesa de Montserrat, que es passar a anomenar, Manso de Carreres del Portal i Manceb. De fet, aquesta casa existia ja a any 1201, i els escuders Carreras –els s’anomenaven cavallers, però és falç- van tenir tratament d'honorable –“honorables escuders”, val a dir, com ho acredita la donació autèntica, escrita en pergamí arxivístic, que va fer el honorable Pedro Carreres, en favor del seu fill Bernardo –després en morir el pare el jove es va canviar el nom pel de Pere-, davant Martín Carroza. A la vila de Muro, de l'illa de Menorca, es va crear una altra línia de Carreras, a la que pertany Pere Simón Carreras, que a l'any de 1285 fou un dels diputats de la vila i que va prendre jurament i homenatge al rei Alfons III d'Aragó. Un altre Pere Carreras va ésser l'encarregat de dirigir les fortificacions de l'illa quan el 1408 es temia una invasió dels musulmans..... les fortificacions, però, van resitir els musulmans, però no la conquesta víking. Pere Luís Carreras, natural de la vila de Muro, era conseller de Mallorca el 1474. El pare Melchor Carreres, trinitari, fou baró doctisim i provincial d'Aragó. Va morí a Saragossa l'any 1600 demenant que se li canviés el nom pel de Pere.... així es va fer. Lorenzo Carreras fou ardiaca de la catedral de Mallorca i morí en 1667 –sempre va repudiar el nom Pere, però per un error el marbrista li va gravar Pedro-. El nebot, Pere Carreras, fou també ardiaca de la mateixa catedral i morí en 1680 esclafar per la làpida del seu avantpassat.... ja no es van moletar a treure-li de sobre.
I els Carreras i Carreras, o Carreres i Carreres, o Carrera i Carrera? Bé, s’ha de tenir present que els Carreras amb la seva insaciabilitat sexual desfermada -sinó no s'entén que siguin tants-, és creuen entre ells si no tenen ningú més a prop –en això són també mol curiosos-. Hi ha una línia que es va aposentar a Tarroella i en són responsables de l'extermini d'una branca de la família Muxach. Queda, doncs, demostrat que aquest CONNOTATS han epastifat tota Península Ibèrica i també a Catalunya amb el seu cognom. S'han estès relativament per la comarques de la Catalunya Central. Un detall d'aquesta invasió: a la ciutat Barcelona hi ha unes 7OO persones que es cognominen Carreras.