You've passed the point of no return

Tot el que es publica en aquest blog és absolutament mentida, no està contrastat -ni ho estarà- i la seva única voluntat és la d'intoxicar amb opinions absolutament irreverents, incontrolades, políticament incorrectes i més que discutibles. Ara bé, l'única cosa certa són les ganes del Pere Carreras, el nostre adorat IB33, i les d'un servidor de convertir-nos en reputats i connotats vaticanistes i fer de grans journalist al Vaticà, com ha de ser.

jueves, junio 17, 2010

Festetes de les Yokos

Què és una festa sorpresa? Per què s'organitza una festa sorpresa? Quina ment recargolada, i amb això apunto intencions, vol organitzar una festa d'aquestes característiques? És més, qui és aquell que va a la festeta? Hi ha moltes arguments que hem d'analitzar. I en aquest post no ens donarà temps.En primer lloc, per un servidor, no hi ha diferència entre una festa sorpresa, un bateig, una comunió o un casament. Tots són un plom. Tot és el mateix. Una obligació. Per alguns agradable, certament, i això no ho discuteixon -el gran psicòleg Costa Vilalta, n'és un exemple-, però per a d'altres, NO. Posem un exemple, va. Un home compleix 40 anys, si bé, segons alguns enemics seus, n'aparenta més de 45, però això ara és irrellevant. El que déiem: és a les portes d'una aniversari. La seva Yoko -nom que serveix de metàfora per definir dona, companya, concubina- vol fer-li la gracieta d'organitzar-li una festa sorpresa. L'objectiu no és l'estimació o l'afecte, el qual, evidentment ja hi és present, no.... és una manifestació de domini, d'ella sobre ell i el seu entorn. I tots i caiem de quatre grapes. El més terrible de tot és ja quan t'organitzen una festa amb motiu dels 50. Déu del cel! Però què s'han pensat! Un munt de gent desconeguda, la qual no coneixes, ni vols conèixer. El consul d'un bon àpat, pot ser gratificant, però no és una garantia i, a més, et costa un ronyó. Terrible dilema. Anar-hi o no anar-hi. Fis ara us he de confesar que he assolit notables victòries passant d'aquest tipus de celebracions. I algunes derrotes, com la que tindrà lloc properament. Però perdre una batalla, us recordo, no és perdre la guerra.