A manera de pròleg
Aquest és un trebal de camp, fet sobre un subjecte, de mitjana edat, de sexe femení. Té una aparent base cultural, que instrumentalitza sobre una correcte base retòrica. El subjecte presenta un quadre que es mou entre el romanticisme més exhacerbat fins a la tristesa, si bé aquesta darrera és manifesta de manera soterrada. Maquilla la seva discreció, que d'altra banda la té, amb una aparent, si bé que molt convincent, familiaritat, la qual capitalitza sobre la seva base retòrica, d'altra banda molt convincent si bé no suficient.
Les conclusió d'aquest estudi serà presentadq en el proper congrés de la Fundació (ara ja mundial) Trillas per la preservació de joguets rars, que tindrà lloc a Chez Drapeau (Subseu de la Fundació).
El subjecte ha estat sotmés a un seguit de converses epistolars centrades molt en el tema de la cultura grega, i pensadors, com ara Luciano i Descartes, i algunes detals de geografia, si bé irrelevants. Seguidamet es detallen, amb faltes de picatge i ortografia -el que dóna més naturalitat al conjunt, donada la seva immedietesa (bàsicament perquè no he dedicat més de 5 minuts en les respostes) i permet fer-se una visió de conjunt.
El nom del traball, val a dir, ha estat una aportació del propi subjecte estudi
Converses cartesianes a mitjanit
2 de juny. El primer correu d'en Xevi
Correu (Xevi)
Hola joan trillas i torrents.
T'envio un arxiu de word amb el text, el correu de dolors es
XXXXXXXX@otmail.cam, li envies la resposta directament.
Fins aviat.
Adèu
2 de juny.
A la meva resposta al correu d'en Xevi hi ha el parany-provocació, el mot Pava, tot pensant que, dins un marge de possibilitats raonables el Xevi li passarà el correu.
Correu: (Joan)
La pava de la Dolors és, realment una fava; he fet una lectura en diagonal, i bé, "pinta bé"
Una de els coses que més m'agrada d'aquests escrits, els quals, val a dir, no hi entenc un rabe, és quan es literalitzen; és a dir, quan trobes elements o recursos literaris que ajuden a fer una viatge, més que una lectura.
En Xevi puntualitza.
Correu (Xevi)
En principi no es un llibre, es un llibret que serveix per tenir uns apunts o unes anotacions sobre una exposició permanent de l'obre d'aquest tiu, no preten pas ser un best sellers, ni un llibre per regalar el dia de sant jordi, per fer això has de treballar a la TV, o no vens una merda.
i pq es uns fava?
7 de juny.
Ha picat! La Vinyet ataca.
Correu (Dolors)
Pava....Fava....??????
Benvolgut,apreciat,valorat i estimat company!
Aquell amb el qual i mantinc una "amistat" profunda i no penetrant.
Com molts cops, el nostre amic comú, en Xevi, no va passar-me el teu correu a temps i ja he anat i tornat de Palma de Mallorca, sense saber quasi bé res de la teva opinió sobre els meus escrits. Em va fer una trucada telefònica per més o menys saber el que en pensaves de tot plegat.
El que més m'ha sorprès, és el fet de que, bé.....només la meva germana gran m'ha arribat a dir que soc una fava!!, i quant vaig rebre, per mi, aquest greu insult, recollint-me amb mi mateixa, em vaig jurar " que nunca más nadie volveria a decírmelo", com si fos talment la protagonista de "Lo que el Viento se llevó". Per tant, amic meu, m'hauràs d'explicar detall a detall quin és el teu concepte de FAVA, perquè en el diccionari català Vox diu literalment: ( com adj.) "Fleuma, persona poc espavilada".
Home, mira, fleuma....fleuma....no soc. Espavilada.......?, tonta..... tanmateix NO!!. En la vida quotidiana la paraula "se las trae", en l'argot periodístic.....no en tinc n'idea de si te una altre sentit. Però gràcies, perquè saps que en penso? Desventurat l'home que no té qui l'amonesti quan ho necessita.
De totes maneres t'agraeixo que hi donguessis una repassada. ( En tinc més!!!).
Una abraçada, i espero resposta.
Dolors.
8 de juny
La meva resposta... sobre les faves.
Correu (Joan)
Aclariments amb clau de "fa(v)ulació" encliclopèdica!
Mal llamp! Deixa estar el diccionari Box aquest -un diccionari certament
menor, val a dir-; vejam, i científicament parlant, és cert que també,
cas d'adjetivar-se, pot tenir -en clau femenina, aquest sentit; però
també i, a nivell una mica més vulgar, fava ha estat utilitzat com a
sinónim de persona brillant. Si parlem de fava, com a "faves comptades",
vol dir: un resultat exacte, just; per tant, ens trobem davant un treball
exacte, quan a precís, i just, en quan a mesura; i si, en un altre
supòsit, les "traiem de l'olla", vol dir que és una situació que
experimenta un gran millora (no he llegit treballs anteriors teus, tret
del petit escrit del llibre, i no seria aplicable en aquest supòsit).
També fava indica adimiració i sorpresa davant un fet... o un escrit, val
a dir.
Ah! per cert, també fa referència a extrem del penis, gland.
Així que rep, afectuosament, aquest petit escrit "fava"... quant
a plantafada o mastegot. També si vols, retòrica meva, pots anar a la
farmàcia i compra't algun liniment per refer-te, ja que la fava és un
dels productes més utilitzats en la farmacologia.
PD. Les faves a la menta de la meva sogra són.... una passada! I és que
la meva sogra... també és una fava.
Apa, aire que vol dir vent!
PD(2). Si et quedes amb l'anècdota del detall d'utilitzar retòrica, com
ja he suposat -tampoc costa gaire, val a dir-, ves amb compte... estic
armat.
8de juny
La Vinyet s'ha picat i vol posar-,me un parany.
Correu (Dolors)
Ignorància!!!
Hola Joan!
Estic avergonyida de lo ignorant que soc. T'haig de demanar disculpes. De totes maneres poden arreglar-ho fàcilment:
Et proposo deixar-te veure una col·lecció que tinc de "Masters del Universo" d'època antiga que tinc guardats en un traster. 30!!!!, en Mosquitor, el Heman, l'Esqueletor etcètera..... i t'agradaria també fullejar el llibre més gran de que disposo a la meva biblioteca privada? SI!!!, doncs fet!!. Però.......................
Les faves dins la menta no ho havia sentit mai, però si se que Pitàgores odiava les faves, i quant l'apressaren, va ésser per culpa de no voler travessar un camp d'aquestes preuades llegums. També a Roma, era el plat cuinat per exelència als àpats nupcials. Era típic donar-li un plat de faves cuites a la núvia: cada fava un fill varó, o sigui un "favu".
Per cert jo les cuino amb estragó i virutes de pernil serrà. De segur no has provat mai res tan bo.
Adèuuuuuuuuu!!!!!
P.D.: El que m'ha sorprès es que fava s'utilitzes com a nom per l'extrem del penis. Jo li dic capullo. O no?
De totes maneres no aniré a la farmàcia, però he anat al Guiness i la talla màxima que s'ha trobat d'un penis és de 46cm., el més petit 1,5 cm. i el promig d l'home espanyol ( que no català) 14cm.
Ara tu també ets una mica més "FAVU", o no es pot traduir. No, no es pot traduir, sona fatal!!!. Ets més FAVA.
Un petoneeeet!!!!!
9 de juny
Aixequem el nivell, vinga, que això s'anima.
Correu (Joan)
Re: Ignorància!!!
Mal llamp! Que hi fan 30 Masters of Univers en un traster! Haurien
d'estar en un museu per a la seva preservació i estudi. Un museu a prop
de Vic? Dedicat al joguet? Què pugui estar interessat en uns joguets
d'aquestes característiques? Vejam, vejam.... és clar! Com no hi havia
pensat abans! La Fundació Trillas per a la Preservació i Estudi de
Mandelmans, Hemans i Big Jims, a més de diverses varietats de joguets
rars! Realment és la millor opció.
Et passo l'emilio de la fundació: jtrillas@elpunt.com (és el provisional,
és clar). Vejam si hi ha sort i et donen un cop de mà per tal
d'alleugerir el teu traster. D'altra banda, una persona de la teva
sensibilitat artística, no pot permetre que 30 obres d'art restin en un
traster... mal llamp!
Bé, i recorda que el capullo és un estat del procés de pupació i, a la
fi, que bonica és la papellona resultat.
Apa, aire que vol dir vent.
PD. Jo veig 30 Hemans reunits, junts, a més dels seus accessoris i, et
juro, que em ve un atacat de la símdrome Sthendal.
PD (2). No estiguis avergonyida per la teva ignorància. L'acceptació de
la pròpia ignorància és un esglaó més per sortir de la cova de Plató.
I, parafrajant els clàssics:
El que Plató està a punt de dir és falç-, va dir Sòcrates.
Sòcrates acaba de dir la veritat-, va dir Plató.
I bé, com va dir Dwight: La persona realment felíç és aquella que té
pensaments interessants.
Segueix tant feliç, i fins aviat!
9 de juny
La Vinyet intenta buscar una resposta empàtica, a través de les joguines.
Correu (Dolors)
“Toys"
O sigui que la teva intenció és fer una fundació!!!!! Doncs jo ti podria ajudar, perquè tinc els Masters ( per cert amb accessoris i UNA COVA que li apretes un botonet i surt una serp!!!),els Potatos,els Cliks, soldats de guerra amb avions, tancs, helicòpters ( de plàstic, però m'encanten!), vaixells de playmòbil, buff!! un arsenal de juguets...., ah! i nines, vestidets fets a mà, accessoris com biberons, trones, cotxets, etcètera...... i tooooooooooot s'acumula al traster de casa meva. No et preocupis algun dia farem negoci. El que passa....que t'has trobat pel camí a una que li encanten els Masters i els soldadets!!!. Però arribarem a un acord perquè els puguis remenar.
Ok????.
M'ha fet gràcia això del síndrome de Sthendal, em pensava que només passava a Florència, que és on li va venir a ell...... I feliç....Ara ja no m'avergonyeixo de la meva ignorància, perquè
posats a parafrasejar Anatole France deia que "La vida ens ensenya que no podem ser feliços si no és a preu d'una certa ignorància.Per cert, jo llegeixo els clàsscics, però avui em quedaré amb Confuci: Només pot ser feliç sempre qui sàpiga ser feliç amb tot.
I pensa que la felicitat és un equilibri entre tenir i desitjar (
Benson). Jo tinc els Masters i tu els desitges.
Segueixo muntant el parany.
Correu (Joan)
Mal Llamp, què fan encara aquests Masters al traster?
Reordo l'email de la fundació jtrillas@elpunt.com
"ôptima és la messura", va dir Cleobul de Quiló, així que
tranquil.litat. La maginficència de les obres d'art de Florència va posar
el marc a la síndrome... Sthendal la va batejar i, en conseqüència, la va
universalitzar.
Pel que fa Confunció, recorda que en la pràctica Zen -de la qual Confunci
es pare i mare- la ignorància és el camí per arribar a la perfecció, però
quan creus que corres el risc d'aconseguir-la, senzillament t'has
d'aturar per seguir sent ignorant, i, per tant, continuar el camí cap la
perfecció en un meravellós i, imperfecte val a dir, cercle viciós.
PD. No tinc intenció de fer una fundació, ja està feta.
PD. (2) Anatole France va plagiar aquesta cita
PD. (3) I Benson, bé... Benson mai va ser feliç.
Apa, aire que vol dir vent.
11 de juny
La Vinyet oficialitza l'inici de la partida d'escacs. Jo tinc els objectius clars des el principi, ella no... tinc avantantge.
Correu (Dolors)
T'aviso....
Trilleeeeeeeeessss!!!!! tu vols fer-me perdre els estreps!!!! Ets dur de pelar!!!!! però jo encara ho soc més!!! I t'assegur-ho que el final farem un llibre junts. Li podem posar com a títol:" Converses a mitja nit".
Tanmateix.... Un home que llegeix, o que pensa, o que calcula, pertany a l'espècia i no al sexe; s'escapa fins i tot del que és humà.
Bé...podem començar pels clàssics, ja que llegint un dels teus mails, ara si que dic LLAMP! , em dius que surti de la cova Platoniana!!!, carai! sempre pillo tard!!!! Segons Plató, els presoners de la cova, representen l'estat d'aquelles persones el coneixement de les quals és limitat a les simples aparences o imatges de la vertadera realitat. Ara bé, si un d'ells recupera la llibertat i abandona la caverna, quedaria encegat per la llum, o sigui i no m'exten més amb teories d'aquest tipus, que si persevera en mirar les coses de forma clara podrà admirar el sol o sigui la idea del Bé. Diguem quina intenció tenies quant deies que surtis de la cova?
Seguirem amb els orientals..... Que et semblaria un proverbi japonès? " Ningú és tan intel·ligent com tots nosaltres junts". Tu aprens alguna cosa de mi, i jo aprenc molt de tu.
De qui va plagiar Anatole France?
En quant a Benson...., mira no sé si va ésser massa feliç, de totes maneres la felicitat no és una estació a la qual s'arriba, sinó una manera de viatjar. Ell va viatjar malament.I punt.
També de la felicitat et donaré una cita d'un personatge històric que m'apassiona ( ja sé el que em diràs d'ell, però s'ha de reconeixia que va revolucionar la seva època) Napoleò: "L'home no té amics: en té la seva felicitat".
Espero la meva felicitat sigui mereixedora de la teva amistat.
Au!! que semblem un partit de tenis.
P.D. Joan....a mi m'agrada molt xerrar, t'aviso..................... i qui avisa no és traïdor.
P.D. Abans de que en Xevi deixi Palamós, et portaré els Masters......................per mirar només, val? I pensa que els tinc inventariats, o sigui que ull amb el què fas!
Mira no et signo el correu, i això que ho hauríem de fer, qui sap, potser d'aquí a un quant temps es paguen bé, no et sembla?
11 de juny
Una aturada en el camí per fer una mica de “pitorreo”
Correu (Joan)
Mal llamp! Tots vivim a la cova, apreciada Doris!
La cova de Plató té un element per mi essencial: el subjecte que, no
només ha vist les ombres que ballen reflexades a la paret, sinó que ha
sortit a fora, i ha vist el sol, com pot ser feliç si se'l retorna a la
cova. El coneixament com a instrument d'infelicitat o d'alliberació?
Bé, en el fons no som res més que el que pensem que som. Un vegada
l'emperador va dir al jardiner de tots els palaus: Voldria un jardí zen.
El jardiner va treballar-hi 15 anys, fins que, a la fi, el va tenir
acabat. Quant l'emperador el va veure va exclamar: "Oh! quina pedra més
mervellosa", referints-se a una roca situada a la partcentral. Saps que
va fer el jardiner, Doris? Doncs la va treure... la perfecció, o la
fecilitat, és igual s'ha de buscar, però mai trobar.
PD: Redimonis! He parlat amb els contactes de la fundació Trillas i
encara no tenen cap nota sobre cap donació!!!!????
Nota: Li adjunto en aquest correui un bonica foto irònica, bàsicament perquè ella utilitza l'expressió converses a mitjanit.
11 de juny
La Vineyet va a la seva bola... cal reconduir-la. (Bé, crec que sempre hi va)
Correu (Dolors)
Hola Trilles
Hola Trilles!, no sé perquè m'anomenes Doris?, estava de moda fa molts anys aquesta, en podies haver triat un altre d'artista no?.
Serà per lo del nom?. No me llames Dolores llámame Lola. La meva mare em va posar Dolors, perquè vaig tardar un mes a néixer i ja n'estava ben farta, fins que un dia se li va ocorre dir-li a la Verge del Dolors que em posaria aquest nom si sortia de la cova abans de les 12 de la nit d'un dia de març de fa........No tu penso dir!!, i ja veus he de carregar amb aquest nom tan dolorós. Tots tenim una creu. Una senyora de Vic diu sempre que faig cara de dir-me Cristina perquè m'assemblo amb la Infanta d'Espanya, OHHHHH Horrorrrrr!!!!!!!, amb una Altesa reial!!!, preferiria La Pasionaria.
Jo Joan, procuro no viure a la cova. Quant per les raons que siguin em sento dins d'ella, o el que és igual dins d'un pou, i miro el cel, penso que només en veig un troset, i no m'agrada. Surto i el miro tot!!. Jo no em plantejo qui soc o com soc. Aquest és el problema més gran de la gent que ens envolta. Esquilo deia que la major part dels homes prefereixen semblar que ser. I en Norman Miller que "hi ha una llei, cruel i exacte, que afirma que un ha de créixer, o en cas contrari, pagar más per seguir essent el mateix". Jo no pretenc trobar la felicitat o la perfecció a la sortida de casa, el secret està en rebuscar, perseguir lo natural i lo senzill, perquè es aquí on resideix l'ànima de totes les coses. Lo essencial per la felicitat de la vida, deia Schopenhauer és el que un té en ell mateix. Jo penso que és fantàstic acostar-se a les muntanyes, a les valls, contemplar les postes de sol, gaudir d'una agradable conversa amb bons amics, rebre i fer petons, en definitiva allargar sempre la mirada i veure-hi un horitzó. Per això no entro, ni vull viure en una cova.
I m'he deixat una cosa molt, molt important L'humor és una de les millors peces de roba que es poden vestir en societat.
Ja tinc els Masters a punt de solfa, o sigui per netejar i portarel's a Palamós. La Fundació Trilles s'haurà d'esperar per la donació dels mateixos. De moment els valorarà. Ok?.
P.D. Per cert farem el llibre de converses?
11 de juny
Estem en un impàs
Correu (Joan)
Re: Hola Trilles
Mal llamp!
La teva capacitat de reacció per pillar és de dos a tres emails...
(Pufff!) és per la peli, Dolors, és per la peli, la peli "C-o-n-f-i-d-e-n-
c-i-a-s a M-e-d-i-a-n-o-c-h-e". Tot un clàssic de la comèdia...
Insisteixo, la Fundació Trillas per a la Preservació.... i tot la pesca,
no té constància (OFICIAL) d'aquesta col·lecció d'He-mans, la qual ja hem
de considerar com els papers de Salamanca, un expoli vaja.
PD. Val a dir, de passada, que la Verge dels Dolors es representa
iconogràficament en temes com ara la Pietat o el Davallament. No
confondre l'arrel amb els Dolo(mites), un massís que està per allà els
Alps, prop del riu Piave (???!!) o Piabe?,; No, crec que és Piave -però
agafo amb pinces... odio les imprecisions.
PD. Vaja, vaja amb Esquil(o, com tu dius. Un personatge curiós, per cert
Marx tots els anys rellegia Esquil en el texte grec original. Admirava
Esquil -val a dir que també a Shakespeare (ho he escrit bé, sempre la
cago amb aquest nom) als quals considerava com els dos més grans genis
dramàtics que hagi produït l'humanitat. Per cet, sinó recordo malament és
el fundador o pare de la tragèdia grega.
Apa arie que vol dir vent!
12 de juny
Comença la partida més seriosament, la Vinyet mou fitxa i planteja un joc.
Correu (Dolors)
Ets dur de pelar!!
Hola Joan, definitivament: Ets dur de pelar. Dic Esquilo perquè me l'he llegit en castellà, o sigui la llengua de l'Imperi que tenim al costat. Un gran personatge Trilles, com tots els clàssics. Per cert jo pillo sempre tard, en Xevi no es cansa de fer-me bromes, ja que sap que sempre vaig a la meva bola, o sigui com Tales de Milet, del qual la seva criada deia que de tant mirar les estrelles, s'entrebancava a la terra. Les coses molt, molt importants però, no s'hem escapen per enlloc. De totes maneres, maco, tens el costum de no contestar mai les preguntes que et faig. Passes literalment del tema.
Amb això no ets Shakesperià, ja que no et muuuuuullles.Estic d'acord en que aquest anglès és dels millors dramaturgs que s'ha passejat pel món, tot i que diuen plagiava algunes obres, a lo que ell contestava que només arreglava el que havien fet malament els altres. Deixem-ho així, no mi vull pas trencar la closca.
Crec que ets un home de seny, ara ves en compte, no n'hi ha prou de tenir un bon seny, el principal és saber aplicar-lo bé...., segur que saps qui va dir això!!!!, si ho endevines parlarem de la Fundació
Trilles i de les donacions que pot rebre.
En quant a la peli, Ostres!! és veritat, fa tants anys ja que l'he
vista que ni m'en recordava. Jo Carpe Diem.
Has estat als Dolomites? Vigila, els abismes tenen la seva seducció, no
ti acostis.
Adèuuuuuuuu.........................
Aquí, la meva respota és dialtralment oposada al que calia esperar, però mantinc la coherència del
discurs intern
Correu (Joan)
Re:Ets dur de pelar!!
Doris, Doris.... Això només ho podia dir un anti-sofista. Vejam, i fent
servir la teva llengua de l'imperio del costat: Luciano? Luciano, crec
que era Luciano de Somosa(i alguna cosa més), el qual, val a dir, es va
apartar de tot dogmatisme i va dir: "Vinga nois, menys palles mentals
basades en conceptes dogmatis i més sentit comú" (és un frase recreació).
Per cert... va ser un gran sàtir.
Què, quan dius que parlem de la cessió a la Fundació Trillas per a la
preservació i tota la pesca, i les donacions que es poden rebre-opus cit-
Et passo novament el email de la Fundació: jtrillas@elpunt.com
I... aire que vol dir vent!
PD (1). Tranquil.la no m'acosto mai a un abisme... tinc vertigen; és més en surto corrents.
14 de juny
La Vinyet es veu triomfadora... ja, ja!
Correu (Dolors)
Aquest cop no l'has encertat
Joan, Joan... T'he pescat!!! No es en Luciano, no, no, és en René du Perron Descartes!!, o sigui que enviaré un e-mail a la Fundació dient que de moment pot veure, tocar i gaudir d'aquestes magnífiques obres d'art, però res més. Ja és molt no?
Bé Trillas, com deia en no sé quin correu, ets molt dur de pelar. No et mulles, no contestes preguntes i edemès quant tens una idea al cap la persegueixes força oi?. Escoltes els tambors que tens dins, amb aixòens assemblem, segur som del mateix signe.
Per cert, t'haig de confessar que no ets l'únic que m'ha dit Doris. Lo meu ja és....
PD. Jo si m'acosto als abismes, les coses que provoquen vertigen son més interessants. I si tinc idees interessants soc més feliç. M'ho vas dir tu..Encara que només et deixi veure els Masters em revisaràs els escrits nous? Necessito la teva opinió, ja que jo sempre em quedo amb la
impressió de que ningú entendrà res de res.
Perquè acabes dient: Aire que vol dir vent!
Jo t'hauré de despedir :Marchando que es gerundio!
Ets un home peculiar...........
La meva resposta i l'argument per encerclar-la
Correu (Joan)
Re:Aquest cop no l'has encertat
Mal llamp, obro el correu per consultar una tema del diari i veig que....
Descartes???? Bé, certament, sí Descartes és un clàssic, d'altra banda
tòpic, pel que fa a parlar d'aquest anunciat sobre el sentit comú, però
aquí acaba tot; no has sabut apreciar la brillant respota meva, val a
dir; mira, a Descartes se li atribueix aquest argument, però hauràs de convenir amb un
servidor que, Descartes, llegia els clàssics! O no! Ho sento,
històricament parlament, i pel que fa als axiomes aquests, Luciano és
abans que Descartes, especialment pel que fa a una important base teòrica sobre
el sentit comú. Recollint, no ja la literaitat sinó la frase que en el teu email posaves en boca de descartes -una altra cosa és que haguessis posat un
cita (opus cit.) literal que no era el cas-, la meva resposta és ajustada
a dret, ja que en cap cas estic buscant l'autor de la literalitat (no
posaves la cita literal, et recoprdo), però sí l'autor o autors del concepte mateix.
Per tant, i en conseqüència, Luciano és abans que Descartes, en esperit i
en cronologia.
Ah! M'oblidava de la "estocada"
A banda de no moure't del que has llegit sobre Descartes, t'has
interessat mínimament per sabar qui era aquest en Luciano? Reconec que no
és dels que surt en llibres tipus: Pequeño manual de la Fiolsofia o....
hummmm! Filosofia en tres lecciones -ho poso en la llengua de l'imperi
del costat-
I, et recordo, que aire, que vol dir vent.... no és un gerundi.
Una de les respostes possibles seria: Vigila que les corrents d'aire són
dolentes, la qual, val a dir, tampoc és un gerundi.
FUNDACIÓ TRILLAS PER A LA PRESERVACIÓ.
Departament de Donacions (Novetat!)
El Fundació, per tal d'incentivar les donacions, ha posat un nou servei;
una oferta de lectura i assessorament de textos. Els usuaris rebran
atenció a canvi d'aconseguir la preservació d'obres d'art que es
dipositaran al fons de la fundació.
PD(2)
I recorda: Jo he viscut molts anys sense els He-mans, però crítics com jo
sobre textos periodisctics-literi-filosfòretòrics... bé, només...
14 de juny
S'ha picat, la Vinyet.
Correu (Dolors)
Re: Aquest cop no l'has encertat
Mira Trillas, consulta el tema del diari, ja que el no haver encertat t'ha
posat de molt mal humor... I tant que en Luciano es abans de Descartes, i suposo que vols dir en
Luciano d'Antioquia o de Samosata, i no Somosa com dius tu!!!!!.
Estudiós de retòrica i filosofia aristotèlica. Els meus manuals de filosofia de
butxaca van bastant bé. I abans no faràs "touché" o "estocada t'hauràs d'emprenyar una mica
més...
Ai!! la filosofia, amic meu, és passió per l'enigma, en Ciceró deia un intent de saber cada vegada més.No t'ensenya a ser llauner, ni enginyer, però ensenya el més important:
a poder estar bé en aquest món. Apa!! ara ho dic jo Aire que vol dir vent!
15 de juny
Passo a desplegar la meva base teòrica, però ja amb més profunditat
Correu (Joan)
Re: Aquest cop no l'has encertat
Insisteixo... (Hummmm!) Jo no responc la literalitat de la frase o
enunciat literal, perquè és inexistent en el mail a debat, sinó el
concepte en quan a essència, i, en aquest sentit, la meva resposta és
vàlida, aceptable, correcte i ajustada a dret. Descartes mai va dir la
teva cita, si bé és cert que el concpete que planteges és cartesià... de
la mateixa manera que ho és en Luciano de Samosata -val a dir que
puntalitava en el mail que no recordava el nom, afegint en un altre punt
que odiava les imprecions (també és veritat que ho vaig escriure sense
consultar cap manual)... però no hi ha problema perquè hi ha confiança i
estem en família.
Hi ha dos visions de l'univers, que no són necessàriament antagòniques;
una és l'univers observat i l'altre, el mateix univers dibuixat. Les dues
són només percepcions d'una cosa, que, d'altra banda, no sabem si
exiteix, perquè la nostra mirada no pot observar-lo tot i, en aquest
sentit, si no és observat, qui sap, potser no existeix. D'altra banda,
l'univers observat, quan a dibuixat, és, pel que fa a la recreació un
argument vàlid. Però, cal precisar: els sentits només són percepcions
ajustades a personalitats que generen dibuixos conceptuals. Per tant,
l'anàlisis, quan a observació del teu email i la cita, que no és tal (val
a dir), porta a sostenir que la meva resposta és, científicament correcte.
Emaiel de la Fundació jtrillas@elpunt.com
I... a-i-r-e q-u-e v-o-l d-i-r v-e-n-t-!
16 de juny
La Vinyet s'agafa a un clau roent... però encara no ho sap.
Correu (Dolors)
No insisteixis Trillas......... Descartes diu: No n'hi ha prou de tenir un bon seny, el principal és aplicar-lo bé
T'agradi o no, això és el que diu DESCARTES, i aquest cop no l'has
encertat i.....PUNT, com el diari!!
Mira t'haig de confessar que fas unes dissertacions fantàstiques, però
vols dir que no és més senzill tot plegat?. El tema central de la
filosofia de Descartes, el que prengué com a fil conductor de la seva
exposició sistemàtica va ésser una pregunta transcendental: De què
podem estar absolutament certs?.
Tu pel que veig coneixes una mica bé la filosofia d'aquest personatge,
i sabràs també el que diu de la sensibilitat i de l'enteniment. La
primera si basen totes les ciències i qüestions d'experiència, el segon
si arrelen els procediments lògics i matemàtics. Doncs bé, en relació
amb aquestes facultats tenim:
a) Els sentits ens enganyen; la sensibilitat ens fa errar de vegades.
Podem dubtar i rebutjar tot allò que creiem saber a través dels òrgans
sensitius, o sigui com si fos fals... ( o dic per lo de les
percepcions...)
b) Les operacions matemàtiques de l'enteniment semblen posseir una
evidència indiscutida, però qui ens assegura que el nostre enteniment
no està mal construït i que en els raonaments matemàtics s'equivoca?.
Per tant podem dubtar del bon funcionament del nostre enteniment!
En definitiva, i no emboliquem més la troca o haurem de prendre
Orfidal, L'escepticisme envers tot l'acceptat acríticament pel subjecte
és, doncs, el primer pas cap al SABER.
Ja no sé ni el que t'he escrit, Trillas, he agafat mal de cap i tot!
Crec que només volia dir-te que no l'has encertat aquest cop, i m'estàs
castigant el cervell!!!
I per altra banda, Podem enllaçar aquesta filosofia amb lo que raona
Leibniz sobre el principi de raó suficient. Que no tinc gens de ganes
d'explicar, entre altres coses perquè no m'en recordo en aquest moment
i hauré d'agafar el meu manual de filosofia de butxaca i no vull!!
Ets ben peculiar....., quant ens varen presentar, els meus sentits no
s'equivocaren gens, ets tal i com m'havia imaginat, o sigui: Apol·lo El
Lluminós- "Doneu-me l'arc, i la meva lira estimada, que serè l'oracle
de Zeus i de les seves decisions"
PD. Si vols t'explicaré l'últim pàrafre.
Adèuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu!!!!!!!!!!!
La meva estocada, quasi definitiva.
Correu (Joan)
Re: No insisteixis Trillas.........
Descartes diu -segons tu: No n'hi ha prou de tenir un bon seny,
el principal és aplicar-lo bé
Primer: cas de ser així, això no ho pot dir Descartes... perquè és mort;
dos, en el supòsit que ho digué en vida, pòrtem una traducció ja sigui
del frances, l'holandés o alemany (tampoc cal que sigui el suec) -amb
l'original-, exacte a l'enunciat del teu primer email i que reprodueixi
l'expresió literal.
Et recordo que jo no centro la meva argumentació sobre la base de la
literalitat de la cita -de la qual dubo-, sinó, que amplio concepte que,
sense negar que sigui evidentment cartesiá -val a dir que Descartes
ironitzava sobre el sentit comú, això és cert-, l'expandeixo aportant
altres referents històrics clàssics, per alguns desconeguts -exemple de
Luciano-, que avalen que aquests tipus d'anunciats relatius al sentit
comú són anteriors a Descartes.
Pel que fa a la meva argumentació, també té una base cartesiana, en el
sentit de no mirar d'establir cap veritat fins no coneixa les raons
objectives per a poder creure-la. En el marc del meu dubte metòdic sobre
que el teu argument sigui vàlid, ja que només es substenta en afirmar una
literalitat de la qual jo en dubto, insisteixo, faig un intent de ser
conciliador i pacient, evitant la precipitación amb prevención, a més de
pedagògic; també, en aquest procés, dubtant de tot el que es vegi clar en
relació a la teva suposada cita; també he intentant examintar la base
teòrica de la meva exposició -d'altra banda molt clara- i ajustar les
parts al problema -que en el teu cas no ajusten, perquè mantens una
litaralitat que jo nego-. Però encara que intenti ajustar la debilitat
del teu argument amb la complexitat de la meva base teòrica i intenti
enumerar les diferentes parts -d'altra banda no moltes perquè la teva
base argumental és base en recitar email rera email cites com a aquella
plana del Muy Interesante- el resultat està subjecte al dubte i, per
tant, segueix avalant la meva formulació. A més, et recordo que, al igual
que la teva base teòrica sobre aquest debat, la filosofia de Descartes
el va portar a explicar equívocamente alguns importants fenòmens físics.
I aire... que vol dir vent.
email de la Fundació: jtrillas@elpunt.com
PD. Ah! M'oblidava. Tret de la introducció al meu text, que et
reprodueixo:
"Descartes diu -segons tu: No n'hi ha prou de tenir un bon seny,
el principal és aplicar-lo bé
I les quatre ralles següents:
Primer: cas de ser així, això no ho pot dir descartes... perquè és mort;
dos, en el supòsit que ho digué en vida, portem una traducció ja sigui
del frances o l'holandés (tampoc cal que sigui el suec) -amb l'original-
que sigui exacte a l'enunciat del teu primer email"... i bla, bla, bla
La resta del text estava escrit ja amb anterioritat, a l'espera de la
teva resposta, d'altra banda previsible, bàsicament perquè el meu
argument es més brilant, més sòlit i consistent; el qual, va a dir, no
s'aferra a una cita o literalitat, la qual, val a dir, ara per ara no
pots demostrar científicament... et recordo el tema traduccions.
Ah! i m'acomiado paraprasejant-te: De què podem estar absolutament certs?.
De la litaralitat de la teva cita... no, certament.
PD(2).
Bé, a l'Apol.lo les seves fletxes fereixen sense fallar mai; de fet,
se'l té pel Déu dels combats ràpids i sense DOLORS...
PD(3). No comprenen com això, que està separat, pot reconciliar-se amb sí
mateix: hi ha una
harmonia tensa com la d'un arc i una lira, deia Heràclit..
La Vinyet busca una sortida
Correu (Dolors)
Partida d'escacs
Apreciat amic:
No em dono per vençuda mai, quant crec just el que faig i el que dic. Et soc sincera, no puc portar-te cap llibre on hi consti aquesta cita, doncs si és veritat que a casa meva pràcticament l'única decoració que existeix son precisament llibres i petits records de viatges, no en tinc de filosofia, fora de Rousseau, Maquiavel, Sade, Marx i algun clàssic; sense oblidar escriptors com Tolstoi, Dostoyevski, Shakespeare que en el fons ho son.
La proposició "o és blanc o és negre", funciona molt bé en un raonament disjuntiu, però no tant en una conversa entre amics.
És important tenir bones maneres i refinament personal...
No he pretès en cap moment contestar amb raonaments excepcionals, ja que no puc competir amb un periodista com tu: sòlid, brillant i consistent. Només hem jugat una partida d'escacs; joc que per cert no domino gaire. En les partides d'escacs, com en la vida mateixa, com més saps, més et queda per aprendre.
Trillas..........a mi em suspengueren la filosofia dues vegades. La cita en qüestió, va sortir dels llavis d'un bon professor meu, que entre altres coses, dominava a la perfecció la literatura (era escriptor), el grec, el llatí, el francès i per suposat la filosofia pura i dura. Ell sabia el perquè m'ho va dir. Jo també. Per això ser tant del cert que es de Descartes. I no pararé fins entregar-te algun llibre, i en català, per demostrar-to. El professor és mort.
En primer lloc, hem de saber qui som i de què som capaços. Sempre estem aprenent i creixent. El correcte és acceptar els reptes. Així es progressa intel·lectual, física i moralment.
Quant em vaig acomiadar de l'última feina estable, el meu "boss" amb cara de pena ( desprès de no haver sigut capaç de tirar-me un "cable" quant ho necessitava) em va dir:
- I què faràs ara, Dolors?
A lo que jo li respongué decidida:
- Primer de tot dir-te en a tu, que mentre puges esglaons en aquesta vida, aprenguis sempre a saludar els qui els baixen, perquè algun dia, potser tu els baixaràs de cop, i els que estan a sota, segons com hagis actuat et rebran amb els braços oberts o no.
Ara el meu ex-jefe, està aferrant-se a la cadira del seu despatx com pot. El volen fora i pobret està amargat.
Què vull dir amb tot això? Molt senzill...: Cal ésser honest, just i humil. Reconeixa qui és el teu contrincant. Saber retirar-se a temps i saludar-lo sense arronsar el cap, però inclinant-lo per treure's el barret. Tu mereixes.
Espero haver set una rival, una contrincant, una jugadora, digna.
Dolors.
PD: No he literalitzat, ni té donat cites. Potser semblaria Fraga Iribarne, la qual cosa no estaria gens malament, ja que si és veritat que és un fatxa, en la resta és un home pel que sembla intel·ligent i cult.
Crec que estic memoritzant el mail de la Fundació. Aquest diumenge portaré les meves petites obres d'art, així quant puguis et passes per l'edifici més alt de Palamós i mires el material que tinc. I no ho oblidis :mirar i prou. Ull amb el què fas!!!
17 de juny
Vull que Vinyet admeti la derrota.
Correu (Joan)
Re: Partida d'escacs
Aceptar humilment la derrota -si bé no calia un email tant extens- és un
tot mèrit... tot i que no tenies cap més sortida digne.
Aire que vol dir vent!
La Vinyet no baixa del burro... però no masses opcions.
Correu (Dolors)
Re: Partida d'escacs
Perdona, mai he acceptat la derrota. He sabut que en aquest tema, tot i que
m'has "xinxat" molt i ho he percebut, dissertes molt i a mi les polèmiques
llargues no m'agraden. Si creus que has guanyat una guerra, vas equivocat.
Jo em quedo em tot el que vaig dir.
Ni aire, ni vent!, adèuuuuuu
PD. per altre banda, hauries de percebre el meu "savoir fair", en dir-te lo
bo que ets!!!
Opto per dur a terme l'atac final. La idea és seguir mantenint l'argument per poc sòlid que sigui, sempre, però, que la base teòrica sigui sòlida, com és el cas.
Correu (Joan)
Fi de la Partida d'escacs
Si admets que vas posar la cita -de la la qual nego la literitat que
atribueixes a Descartes- en base al que vas escoltar a classe ; i, a més,
admets, d'altra banda, que la persona que la va dir no la pots portar com
a prova per buscar la base documental i científica de referència de la
mateixa (és a dir la literalitat), admets que no pots provar la
literalitat de la cita que tu mateixa enunciaves en el primer correu -
base del meu discurs, et recordo-. No hi ha sortida possible, ho sento.
Sentenciar que les polèmiques llargues no t'agraden, bé és un ardit per
maquillar el fet de no tenir arguments; pel que fa a la disserció, sí
certament m'agrada aprofundir, amb un cert mètode, és clar -base, d'altra
banda de la dissertació, en una proposta de debat; i d'altra banda no és
que no hagi percebut que dius que sóc bo.... és que ja ho sé.
Fi de partida. Escac i mat.
PD. Certament pots optar, si vols, per no tombar el rei... bé, tu mateixa
però és l'unica peça que et queda... i bastant malmesa. D'altra banda,
admeto que no tombis el rei, bàsicament perquè a una persona derrotada si
li treus totalment la dignitat, cosa que, com veus no faig, és el pitjor
que li pots fer.
Nota: Es possible que en tancar aquest estudi el subjecte encara enviï un correu -entre dins el que és provable- però ja no serà contestat. De fet, la no contestatació i el posterior silenci serà la prova final.
L'EPÍLEG DELS AUTORS
El subjecte objecte d'estudi, tal i com s'anunciava en la nota anterior de la plana 16, va enviar un nou correu, tal i com entrava dins de les previsions. La peculiriaritat del mateix, escrit a manera d'epíleg, fa que sigui útil incloure'l. Basicament perquè quedarà exemplificat que és el tipus de subjecte alfa; és a dir, amb un cert sentit del lideratge i l'autoestima, per la qual cosa sempre vol tenir la darrera paraula en tot. Motiu pel qual, val a dir, ha tingut tants problemes al llarg dels anys. Tot seguit reproduim el nou capítol epistolar, que porta per títil Epílig, si bé no ho és.
EPÌLOG
Fins aquí arriba la crònica de les Converses Cartesianes a Mitjanit. Desprès de tot lo escrit, el narrador del pròleg ha estat bastant fidel a la veritat, tot i que no parla del personatge que manté la partida d’escacs amb la nostra protagonista femenina. Serà perquè li resta importància.....? L’únic motiu de tal error es trobaria en que no sap com descriure’l .
He intentat aclarir les idees al contrincant, i mentre escrivia, reflexionava, i mentre reflexionava aprenia a recordar un altra vegada, aquelles coses que s’havien oblidat.
El rei ferit del qual es parla en les Converses, en realitat està altiu, digna i amb uns collons que s’els trepitja esperant atacar de nou. El que no s’ha dit és com està l’altre, ajupit donant l’excusa de que té flat, i la reina contrincant..........!!!! si era “pija”, ara ja no ho és.
Per com narrava l’autor del pròleg, per lo que no enraonava però insinuava..... no s’havia com acabar la partida, va ésser una altre cop una dona qui li va fer ombra......
Aquí acaba aquesta crònica, en el dia dinovè del mes de juny de l’Any de Nostre Senyor de dos mil quatre....i escacs.
Notes a peu de pàgina: Hi ha un element determinant en la retiració de la dona com a element superior, i en la utilització de masclisme, quan en lloc es se'n fa cap al.lusió. Aquests element els subjecte els exposa en un aterior correu que es reproeduiex tot seguit. D'altra banda el recurs de recòrrer als genetitals masculins ens porta a avalar que utilitza els collons que s'els trepitja com a metàfora de castració (només se'ls pot trepitajar si ha estat castrat, val a dir).
"Sentencio que les polèmiques llarges no m'agraden pel fet de que les dues parts es queden amb la seva raó. I és difícil amb raonaments filosòfics arribar a una entesa. Jo ja t'he comentat que no domino el joc d'escacs, però el que t'asegur-ho es que si tu creus que només tinc el rei i que esta molt malmès t'equivoques. En el cas de que fos així, li trauria els collons, el posaria en posició d'atac i el faria lluitar fins que no li quedes alè. Val xulu piscines?"
Expressions com ara "li trauria els collons", són una clara al.lusió al canvi de sexe, però també en tant que castració són prova evident de la patololgia del personatge, el qual ha convertit en experiència vital el cape diem pert maquillar la realitat. Caràcter fort i dominant, que maquilla amb maneres suaus i erudició, carregada d'un cert punt de retòrica. Pot ser un comercial de primer ordre. Dit amb altres paraules faria creure a totom que una ballena està nedant per les aigües de la badia.... quan en realitat momés hi ha nedant el Pato Donald.
