Felicitats, Linnell!!!!!!

M'aclarapra felicitar-te, en tot cas és un privilegi. No sé si avui et trucaré o no; cas que ho faci, segurament serà per acollonar-te -jo sóc així-. En tot cas, vull felicitar-te des d'aquí, des del meu blog, de manera indirecte. Si el mires, bé; i sinó, doncs també, i prefereixo que sigui un secret. He intentat fer un exercici mental; un exercici força curiós. Mira he intentat recordar quina va ser la darrera vegada que vaig conèixer un paio com Déu mana: honest, intel.ligent, transparent, fidel, amics del seu amics -i, a més, i sempre segons la Carme, atractiu-, i no un rata traïdora com jo; bé l'esforç ha donat com a resultat el que et diré: el darrer que vaig conèixer que reuneix aquestes característiques ets tu. Evidentment no podia ser de cap de les maneres, i més sent Sant Jordi el patró d'Anglaterra, Portugal, Rússia, Catalunya i Aragó. Ufff! Només una darrera cosa: ha estat un previlegi. Un plaer.