Un afirma anònim

"Lliurarem la proposta als brillantina de l'empresa que ens rebran amb cara de Netol"

Afirma Narcís Genís (5)

"La rutina és allò que entenem com la intel·ligència dels gosos. El meu gos es molt espabilat, sap fer això o allò, res, ruina i prou. La intel·ligència es a fora. Dedica els teus esforços i la teva materia gris a gaudir d'allò que realment t'agrada"

Afima Narcís Genís (4)

Estic trist perquè han fet retirar una frase del meu idol del seu llibre «dias de ruido i furia» que atribuia a Fernando Delgado, periodista rojo, mason de la manipuladora emisora Cadena SER. Tu creus que no es veritat que el rojo va dir la nit del 13-M: "Mañana tienen ustedes la oportunidad de terminar con gente como Jiménez Losantos, Carlos Dávila, Alfonso Ussía y Alfredo Urdaci, herederos directos de los que asesinaron a García Lorca".

La Pilar té raó

La Pilar Estaban té raó quan afirma que la secció Afirma és estúpida. Fi d'etapa.

Afirma Pico (2)

"Indiscutiblement"
José Luís Pico (12-05-2005)

L'aliança té un nou gran aliat: Quim Díaz

"De mi podria dir que no se ballar, ni cantar ni correr ràpid (ni tinc cap interés en saber-ne). Tenia uns peixos que es deien Mulder i Scully i ara tinc una llauna que es diu Mirinda". Aquesta és la mítica definició que fa d'ell mateix el gran Quim Díaz, extraordinari fotògraf i millor persona, en el seu blog personal (El podeu consultar a la zona de link sota l'efígraf d'Un nou aliat.
En Quim és des d'avui un dels membres que se sumen a la gran aliança Carreriana -sí, aquell del pensament únic que vol extendre per imposició el so de la gralla, bla,bla i bla-. Això ens emplena de gran satisfacció i, de fet, ens honora. Quim: per nosaltres és un previgeli. Gràcies per estar amb nosaltres.
Cada vegada som més.... Cada vegada som legió

Reivindiquem les Patates Braves

www.patatabrava.com/info/index.php

Secció dedicada a difondre els plaers de les patates braves. Aquí trobareu tot el que heu de saber sobre llocs on menjar aquest plat fins a teories d'allò més fiables. Ara bé, aquest racó també amaga un perill, la major mostra de secrets d'estat mai explicada
Obrim, doncs un nou debat, senyors i senyores: el de les Patates Braves.

Per cert PereCarrerasiCarreras: et recordo que a mi m'encanten les PATES BRAVES.

La Santa Aliança Anti-Carreras contraataca.

El gran Joan Capdevila ha dinamitat l'ideari carrerià amb seguit de textos, que tot seguit podeu llegir -també ho poder fer a través del seu blog Capdevilades (www.joancapdevila63.blogspot.com)-, on és demostra que el pensament únic del monstre és buit; Pere Carreras és una farça, una gran mentida que no es pren seriosament ni ell mateix. Capdevila demotra que amb intel·ligència, arguments, gran sentit del debat, ironia, cavallerositat, elegància i fermesa, es pot defensar les idees, però amb una marcada vocació democràtica. Aquesta darrera paraula, val a dir, no forma part del diccionari carrerarà, de pensament únic, que només persegueix imposar el so de la gralla. Capdevila estem amb tu.


PER A CONÈIXER AL CAÇADOR HAS DE SABER MOLT BÉ COM ÉS LA PRESA
(CLOSE ENCOUNTERS OF THE THIRD KIND)
Bé, volia respondre a la interminable homilía ratzingeresca i connotada que l’amic Pere va publicar al seu Blog, en defensa de la gralla, ara fa dos dumenges. Abans de res, Pere, has d’entendre que en el meu cas no sóc com el cardenal Richeliu que es passava el dia maquinant plans maquiavèlics (et recorda algú?) i se la gratava tot el dia, sino que el meu retard en contestar-te es deu a que em trobava en una missió secreta, encomanada per la reina (des d’aquí desmenteixo rotundament que ni jo, ni l’Athos, ni en Porthos, ni l’Aramis tenim res a veure amb l’embaràs de la princesa Letizia; la missió no era aquesta).
Abans de res, dir-te que em va sorprendre la banalitat general del teu multiescrit i aquesta característica tan teva d’atacar només els punts que t’interessen... si tu haguessis set un dels grecs que van pujar al cavall de Troia, segur que no haguessis baixat... massa feina.
També vull que entenguis que les teves provocacions i fatxenderies no em fan trempar l’espasa, ja que aquests Blogs són per ser escrits quan han de ser escrits i no quan, amb les teves grallades, ho pretenguis.
Abans d’entrar a comentar els punts que tu vas atacar l’altre dia i de respondre als atacs contra la meva persona, entre els que em deies sinistre (potser hi ha algun personatge històric-novelesc més sinistre que el teu propi ÀLIES, Richeliu?), volia acabar de fer certes reflexions sobre la intrascendència de la gralla. T’has fixat, Pere, que el concepte gralla té una derivació verbal que no existeix en altres instruments musicals, de caràcter més seriós i complexe... no existeix pianar, violinar, o guitarrar i, això, estimat Pere, només és perquè grallar vol dir cridar als corbs que és, no t’enganyis, el que fa una gralla i no música com tu pretens fer-nos creure.
Ja fa dies que et vinc dient que has de canviar la medicació que et prens, perquè et fa veure alucinacions... et fa sentir música on no n’hi ha... si fessim una enquesta sobre el so de la gralla sortiria un percentatge baixíssim de persones que fossin tan agosarades com per dir que els agrada... la gralla no agrada Pere... com a molt, es tolera... Fixa’t, sino, en aquest fragment d’una pretesa història de la gralla (que suposo deus haver llegit) en que es fa referència a l’opinió que ja tenien de la gralla dos periodistes a l’any 1851... això és perquè vegis que sempre s’ha sabut quina era la realitat de la gralla i que si no fos per la tradició catalaneta i pseudolliberalcristiana ja hauria desaparegut en el més profund pou negre de les escombraries musicals.
"De tota manera, no es pot dir que el so del gralla fos gaire ben considerat, musicalment parlant. A mitjans del segle XIX, el "Diario de Villanueva", fent referència al Corpus de 1851, deia que "Los gigantes y la tarasca salieron ya desde la mañana a recorrer las calles acompañados de la alarmante chirimía con su inseparable tamboril..." ("Nosaltres, els grallers", pàg. 24). Més cruel encara era el redactor del mateix diari quan, en referència a la Pasqua Florida del 1851, demanava misericòrdia per a aquells que ja eren al llit i havien estat obligats a escoltar una "música atronadora, por no decir infernal”.
D’altra banda, en una web de grallers, intenten explicar la improbable història de la gralla (improbable perquè des que va néixer només llegeixes que anava en decadència: decadència a començaments de segle, decadència abans de la guerra civil, decadència després, decadència als seixanta, decadència ara...), i mira com ho fa:“L’etimologia de gralla ha suggerit diverses hipòtesis, com la que vincula el terme al llatí graculus, en castellà grajo. Corominas (1980) documenta per primera vegada en el 1400, en el mansucrit Recull d’Exemplis compilat per Aguiló: “ Una fembra logrera, volent-se morir, fon-li viares que veés un gran plan plen de corps e de gralles; e ella ladoncs deya a grans crits: molts corps veg venir vers mi, e ja estan demunt casa!”. Molts han pensat que el cant d’aquesta au, aspre i penetrant, va donar el nom a l’instrument, associant amb la seva sonoritat”.
A quí li agrada el so que emet un corb? És un so sinistre, tètric, funest, atziac, ombrívol... vés a urgències Pere i que et canvïin la medicació!
Un últim exemple, aquest encara té més gràcia... en un text de l’any 1629, relacionat amb una visita real a la ciutat de Zaragossa, un escriptor que va fer la crònica de la visita anomena “gaitillas catalanas” a les gralles que un grup de catalans van tocar... mai aconseguirem una bona financiació pel nostre país si anem amb la gralla pel davant!
posted by joancapdevila at 1:52 PM 0 comments

DOS GALS QUE NO HAURIEN SET GRALLERS
Estimat Pere, no has entès res d’Astèrix i Obèlix... com dius tu “feien bandera de viure com salvatges amb cabells llargs recollits amb cueta (encara no diadema), vestint pells d'animals (on són els ecologistes!?), i menjant porcs senglars per gula”... Tot això, bé o malament, correcte o incorrecte, maco o lleig... ho feien en llibertat... ho volien fer en llibertat. Aclamant els romans com fas: “visca els generals romans”, t’identifiques com a acòlit d’un imperialisme que els vol imposar el seu sistema de vida, el seu format social, la seva economia i la llengua! Com parles en la intimitat, Pere? En anglès, suposo, perquè com a seguidor de l’imperialisme nord-americà actual -en el teu escrit anomenaves ídol a Bush (ecs!)- segur que t’agafes a l’hamburguesa com un seguidor fonamentalista s’agafa a la seva ideologia. Ets un devot seguidor de la cultura del Ketchup i segur que baixes el cap tantes vegades com faci falta cada vegada que els imperialistes et demanen alguna cosa... és cert que ha estat la Condollezza Rice la que t’ha encarregat, amb el seu mal gust habitual, que fessis apologia de la gralla?. Llibertat, Pere, llibertat, encara que sigui amb la barba sense afaitar, vestits rústics de pell i taules de senglars a la brasa banyats en salsa feta amb oli.
posted by joancapdevila at 1:50 PM 0 comments

OLI 2-KETCHUP 1 (ALIANÇA 2-F.C.CARRERES 1)
M’he fixat, Pere, que en el teu escrit de fa dos diumenges no fas res més que dir que “aneu equivocats”, que “encara sou a temps de canviar d’opinió”, “de rendir-vos”... però no fas servir ni un argument que pugui portar-nos a creure que estiguem equivocats... Et dic més, si demostres que anem equivocats ens podem plantejar canviar, rendir-nos, però és que l’únic que fas és grallar (ni pianes, ni violines, ni guitarres) ... no fas res més que grallar... Continues dient que la nostra Santa Aliança defensa models caducs absolutistes... però si l’absolutista ets tu, quan defenses l’imperi americoromà i desitges que l’Astèrix i l’Obèlix deixin els seus senglars i la seva casa a la Bretanya francesa per anar-se’n de lloguer a un pis de tercera planta, en un dels carrers que porten al Coliseum Romà...
Dóna arguments, si us plau, posa exemples de la grandiositat de la gralla... però què dic? No pots posar-los, perquè no existeixen i la teva és una causa perduda, tan perduda que ni l’Anthony LaPaglia (Sin Rastro), amb tot l’FBI al darrera, seria capaç de trobar.
posted by joancapdevila at 1:49 PM 0 comments

LES MARGARITES D'EN RUÍZ GALLARDÓN
He aguantat bé la teva litúrgia provocativa d’aquests darrers dies perquè tenia clar que l’únic motiu que perseguies era la meva precipitació, la meva etivocació. Simplement, tenia ganes de contestar-te com mereixes. La veritat és que tota la teva homilia em va semblar el disgust prosaic de la típica tonadillera lesbiana frustrada, que era incapaç d’aportar una sola frase intel-ligent en dos hores de programa (bé que divertides, per això són tonadilleres), i que ho feies en defensa de les teves legítimes però equivocades creences. Jo crec que la meva “samfaina argumental” podia ser una samfaina -a vegades les idees es barregen, però almenys hi havia idees i conats argumentals. Tot això de la “senyoreta Pepis”, Barbi, etc., em sembla banal i indigne de comentar ja que, en realitat, no és un argument de res ni té el més mínim significat.
Estic d’acord amb tu, en canvi, en que una nit pots anar a l’Òpera i l’altra al Senglar Rock... sempre que no hi hagi una gralla pel mig que ens atropelli la música. És evident que entre els diferents estils musicals l’un no mata l’altre... és la gralla la que els mata tots..
Sobre la teva afirmació: “La gralla és digna, perquè és com els clàssics: esdevé un instrument mil.lenari, robust, capaç de perdurar al llarg del temps, i el seu so imita una forma de la naturalesa.”, et dic, estimat Pere, que la pedra també és milenaria i no per això l’anomenem “instrument musical” ni parlem de la “dignitat del màrmol”... aquesta perduració en el temps de què parles sobre la gralla no perdurarà gaire més...la gralla està destinada a desaparèixer... a quedar com el que és... un lleu vestigi de la multiformitat cultural humana, no sempre acceptada per la majoria i, en moltes ocasions, discutible... el concepte tradició no significa, necessàriament sentit comú... com a molt, la gralla et durarà una generació més... el temps just perquè es vagin morint els ideals pacopostillerodemocraticocristianos de la nostra societat.
En el que sí estic d’acord amb tu és en que el so de la gralla imita una forma de la naturalesa... de la naturalesa morta, vols dir, oi? Quan fas referència a que grans melodies de la historia musical de la humanitat es poden tocar marcant un 7747 o xisclant, t’haig de dir, Pere, que el fet que es “puguin tocar” no vol dir que “puguin sonar bé”... has d’entendre que són dues coses molt diferents. Un so, no és el mateix que una harmonia.
Signa: D’Artagnan
P.D. Molt maques les teves margarites, però no siguis criminal... si els hi poses so de gralla es pensiran més ràpidament que les idees reformistes d’en Ruíz Gallardón.
posted by joancapdevila at 1:48 PM 0 comments

Recordeu: www.joancapdevila63.blogspot.com
"La força estarà ja amb nosaltres... sempre"

Afirma Narcís Genís (3)

" Les Azores ha triomfat, visca Blair"
Narcís Genís. (06/05/2005)

La frase del dia

"Informació és tot allò que algú, en algun lloc, intenta amargar-nos.... la resta és publicitat"

Afirma Pilar Esteban (1)

Joan Trillas:
"Quina opinió et mereix en Narcís Genís?"
Pilar Esteban:
"No puc resumir-te en dues paraules la meva opinió sobre en Narcís. Si t'urgeix i vols un resum: bona."
Joan Trillas:
"Gràcies, em faltava una frase per penjar al meu blog pels afirma".
Pilar Esteban:
"Menys mal que he estat prudent!"
La darrera és un frase clau. En aquest punt, Esteban demostra que té algunca cosa a dir -i no pas bona, diria jo-, sobre el tal Genís; Esteban opta per la via hipòcrita del políticament correcte. Recordeu que informació és allò que ens volen amagar -com és el cas de la tal Esteban- la resta és publicitat.

Diplomàcia anti-carreriana

Ahir vaig anar a la cova del monstre. Sí, ahir vaig a anar a cala Raquel, a Begur, al cau del tal Carreras i Carreras. Vaig anar-hi amb la mà extesa -no patiu, el Carreras té un àmpli recull gràfic que en dóna fe-; volia negociar una sortida dialogada a la seva creuada per difondre la gralla. Res, un fracàs, com sospitava. Estava diposat a admetre que la toqués, la gralla, però tancat al seu WC, mentra apreta -tampoc es tracte de prohibir-ho tot-. Res . La rebuda, l'atenció, això sí, va ser franca i cordial, fins i tot prodria valorar-la d'exquisida; com les de Sadamm Housein als representants de les Nacions Unides, vaja. Em va convidar a beure i, fins i tot, em va solucionar uns problemes de solfeig -gràcies Pere-. Va aprofitar, però, el tal Carreras per fer-se unes fotos amb un servidor , vaig accedir, tot i que es veia clar que les volia com a arma de propaganda; fins i tot li vaig donar la mà, sóc un cavallar. Per cert, enlloc sonava res de gralla; enlloc s'hi podia veure cap instrument graller... res. Em penso que sonava l'ELO, però no n'estic segur. Que Pere Carreras és un frau, perquè es traeix a ell mateix, ja ho sabem. Al Pere se li enfot la gralla, el que vol és menysprear i insultar i extendre el seu pensament úncic: el carrerisme. Però, us diré una cosa: si he tornar a la cova del monstre per dialogar.... doncs ho tornaré a fer. Ell, segurament, em rebrà amb el seu tracte Richalleià, però què hi farem, els demòcretes som així de burros.

La frase del dia

"La història no es repeteix mai, però a vegades rima...."
Mark Twain

Confraria per a l'Estudi de com Retallar les Desviacions Acústiques de la Gralla

La lliga anti-Carreras ha donat un pas més amb la constitució espontània de la Confraria per a l'Estudi de com Retallar les Desviacions Acústiques (CeRDA). Una entitat que neix al marge de la lliga amb unes finalitats concretes -sembla, pel que diuen, que vindria a ser com un braç armat, o alguna cosa semblant de la lliga, però nosaltres ho neguem-. De tota manera, l'objectiu és aniquilar -nostraltres només volem reduir (som demòcrates)- la polució acústia d'aquest so infecte que és la gralla. La CeRDA compta amb una seu oculta i té entre els seus estatuts que el tal Carreras i Carreras no passi de les cadires de la sala d'espera... que estan a fora, al zulo.
Una vegada més demostrarem que aquesta ment pèrfida no escatima esforços i plans -diu que té tot el temps del món- per imposar el seu pensament únic. Els CeRDA, com es coneixen, ataquen amb traïdoria, mentint, manipulant i falsejant la realitat i la veritat, com el Carreras. Acció-Reacció? El més trist de tot és que són una conseqüència del Carrerisme més salvatge. Nosaltres, els de la lliga, ens desmarquem d'aquests mètodes.... però no els condemnarem, val a dir. Carreras, com veieu, és un monstre graeller que crea monstres; mostres que ens poden acabar passant factura a tots i totes.

La frase del dia

"Per decomptat que el blogger és egocèntric, com el Pere Carreras i Carreras. La blogosfera no és res més que l'expansió del pensament únic a cop de gralla, maquillada com a democratització, de l'ego desfermat del Carreras i Carreras", Sebastiá Delmont.

El connotat Pere Carreras i Carreras (2)

Lluís Carreras, oftalmòleg català que va introduí modificacions en el sistema d'agudesa visual.
Joaquim Carreras, Filòsof català. La seva tesi doctoral versà sobre el pensament de Duns Escot.
Tomàs Carreras, Filòsof català i etnòleg. D'ideologia tradicionalista s'oposà al positivisme.
Josep Carreras, Bioquímic català de Palamós que ha fet importants estudis en el camp de l'enzimologia.
Francesc Carreras, Historiador, polític i advocat català, té una obra curiosa Orígenes de la enfiteusis en Barcelona.
Josep Carreras, Tenor català.
Narcís de Carreras, Polític i advocat català i un dels presidents del Futbol Club Barcelona.
Lluís Carreras, Eclesiàstic i escriptor català que va treballar per la renovació de la litúrgia.
Carles Carreras, Connotat geogràf menorquí.

PERE CARRERAS I CARRERAS, Richallieu de pa sucat amb oli; dianista malatís; vaticanista il.lusionat i addicte a la gralla com a instrument de difusió del seu pensament únic.

És curiós que amb tants i tants il.lustres precedents, que l'honoren per descomptat, aquest tal Carreras i Carreras, el de Begu,r és clar, hagi sortit com hagi sortit; extrany, molt extrany. Però, d'altra banda, és normal; mireu si més no aquesta definició de Carreras: "Tares que presenten els teixits o gèneres de punt d'aspecte longitudinal a causa de fils mal passats o falta de fills". Sense comentaris. També és notable destacar que les carrerades no deixaven de ser les carreteres secundàries usades durant l'època romana. Paraules a retenir: "tara" i "secundari".

Tara: Defecte físic -no és el cas del tal carreras- i psíquic d'una persona. Aquí sí, cal aturar-se. La seva elefantiasis d'expendir el so de la gralla i l'havanera, el porten a ser presoner del seu discurs i, en conseqüència, a necessitar tractament urgent. Que es busqui un especialista, la Lliga Anti-Carreriana no és un ONG.

Secundari: Que és accessori.

Carreras és, però, perillós, molt perillós. El fet de sentir-se únic -segons ell, per nosaltres en extrema solitud- el porta a defensar el seu ideari fins a les darreres conseqüències. Pere, Pere, et podem passar l'adreça d'una clínica on podràs dir que ets el rei de Gralla, fer discursos més llargs que els del Fidel i segur, segur, que et diran que tens raó i, a més, et tractaran a cos de rei. Si hi vas, i amb una mica de sort, podràs arreglar la teva tara i, qui sap, potser deixar de ser secundari.
Afectuosament,

Afirma Pico (1)

"Indiscutiblement"
José Luís Pico (02/05/2005)

Exclusiva! Capdevila ataca a Carreras.

Aquest és un document extraordinari i que, a més, ens posa el caramel a la boca del que ha de venir. Com una tragèdia grega, Carreras sembla tenir presa per precipitar-se al seu fatal destí. Aquesta és la resposa a l'escrit de Carreras i Carreras que més avall, en un altre post, podeu llegir íntegra perquè us feu una idea del personatge, el tal Carreras, i de la seva infàmia.

Resposta a en Pere en Fase 1

Estic impressionat. M'ha agradat molt la teva homilia diumengera. M'he fet un fart de riure, però, la veritat, he vist discursos d'en Fidel Castro molt més curts: Feia falta ocupar tants bits per a tant poc contingut...? Evidentment seràs respòs com et mereixes (hòstia, això em sona a frase d'en Joan Trillas, però ara no tinc temps de canviar-la, Pere, ho sento...), perquè hi ha un detall important en tota aquesta història que has confòs... tots sabem com és en Trillas i el pesat que pot arribar a ser, però a mi, la gralla, em fa malt les orelles DE VERITAT. La odioooo!!!!! Des que era petitet.

Afirma Pere Carreras (2)

"He de dir-vos una cosa, mosqueters pueblerins de pacotilla: Richelieu és viu, és fort i és savi. I el pitjor de tot: té temps."
Pere Carreras. (01-05-2005)

Primera reacció de Carreras: Atenció tots.

Aquest és un pas més del Carreras i Carreras contra un servidor; un pas més que cal sumar-lo als molts que porta fent des que va declarar-md la guerra unilateral i por l'esquena. Això sense tenir en compte els herois, màrtirs que, abans que jo, van intentar aturar-lo. Però quin és el pecat que hen fet uns preguntareu? El de parlar de llibertat i compasió, només això. Us sembla poc? Nosaltres no defensem el pensament únic, som liberals.... uns liberals, val a dir, als quals no els agrada la gralla. Un cop el Carreras i Carreras va saber que no només no ens agradava la gralla sinó que la criticavem -això és pluraritat-, va iniciar una ofensiva traïcionera -trucades o missatges a la compta de meu correu amb so de gralla i altres artimanyes-. La gralla, ja per ella mateix una música més que discutible, és el parany que fa servir Carrerars per expandir el seu ideari de pensament únic. Carreras el que vol és assassinar la llibertat i les idees, i hi fa instrumentalitzant la gralla, com a un so pervers on hi codifica totes les seves frustacions. No us enganyeu: la gralla és l'instrument el mitjà, Carreras i Carreras és el subjecte, és el monstre. Jo, segurament, pecaré de ser Churchill.... doncs mireu, sí. Però pregaré al desert si cal sobre la necessitat d'aturar a la bèstia. Encara que hem quedi sol. Però, certament, cada vegada els aliats són més i més. Uns penjo en el meu blog els darrer post que ha fet el Carreras i Carreras; estan extrets del seu i són literals; un vehicle els seus escrits, per a la infàmia a través de la manipulació i la mentida. Llegiu-lo i descobrireu al personatge.

El post íntegra de Carreras i Carreras

Als antigralla us han posat droga al Colacao

A tots aquests inconnotats gasetilleros provincians i pixapins culturals, que heu firmat un Pacte de Sang Anti-Carreras i Carreras (PSACiC), que jo veig més com una "santa aliança" per anar contra mi i contra l'agradable so de la gralla, només us puc dir que aquesta guerra la teniu perduda.
La insostenible lleugeresa de les vostres acusacions demostra que seguiu pensant que la terra és plana i que teniu por. Por justificada. Por de mi. És normal: jo també en tindria.
Per això us ajunteu, covards, gallines, capitans de la sardina. Us sentiu com l'Obèlix, tot pensant que qualsevol dia el cel us carà a sobre.
Ja que trec el tema Obèlix, no oblidem l'infecte poble de la Gàl.lia, aquell que s'havia de mirar amb lupa a la primera pàgina dels còmics. Aquest grup de primitius gals ha intentat fer creure a generacions i generacions de fills del progressisme barat que era un poble virtuós, per rebel.
Rebel? No, simplement eren la representació més genuïna de l'ultraconservadorisme palet, el primer exemple de pacomartinezsorianisme de la història, ja al segle I aC.
Aquests gals, defensors a ultrança de la seva monarquia absoluta, amb un cabdill que porten entre quatre al damunt d'un escut rovellat, i posant per sobre de tot el poder religiós d'un druïda tarat, que els promet armes químiques per guanyar les batalles (¿que és, sino, la poció màgica?) ¿¿¿Ha de ser una virtut rebel.lar-se contra Roma, si aquesta paraula connota només progrés, ordre social i esperit de superació??? -Roma vol dir civilitzar-se, civilitzar, civilització i civisme-.
En canvi, els fills de puta de gals feien bandera de viure com salvatges amb cabells llargs recollits amb cueta (encara no diadema), vestint pells d'animals (on són els ecologistes!?), i menjant porcs senglars per gula. ¡¡¡Odio els gals, odio com els interpreta Gérard Depardieu, visca els generals romans, especialment aquells més abraonats, aquells més gegantins, tan injustament tractats i humiliats per Uderzo i Goscinni!!!
Equiparo aquesta aliança antigralla amb aquells finals dels còmics d'Astèrix, quan els degenerats gals lligaven al pobre Asurancetúrix, el bard, a l'abre perquè no cantés. Això és per vosaltres, gent bàrbara, la gralla i els seus seguidors i practicants. Voldríeu que el tipus que toca la gralla fos lligat a l'arbre més gruixut al final del còmic per rebentar-vos de menjar i de vi com salvatges metrosexuals. Ahhh, no. Per aquí no hi passo.
Em veig amb l'obligació moral de trepitjar-vos i aniquilar-vos el pensament i les vostres paraules, com es fa amb les mosques vironeres que sempre et desperten quan tens el son profund. Atacs preventius, of course, guerra psicològica i filosofia benedictina (em refereixo al nou Papa)
Sostenia Churchill en un discurs "ens trobem en la fase preliminar d'una de les més grans batalles de la història", (...) i també afegia, "només puc oferir als meus col.laboradors poca cosa: sang, treball, suor i llàgrimes". La sang l'estalvio, perquè em mareja. Però treball, suor i llàgrimes les tindré fins al final contra els enemics de la gralla, que s'han hagut d'ajuntar entre molts, covards, perquè no els tenen prou grossos per defensar-se sols. Bé, en Capdevila sí, ja el repassaré a banda.
Però junts intenten formar un enemic invisible, un fantasma que vol recórrer Europa. Grallers del món, uniu-vos perquè l’enemic, vestit d’Armani, us vol castrar l'afició al bell so.
Ens acusen de practicar l'ideari Carreras, "el qual té com element més destacat la seva addicció a la Gralla. Aquest soroll terrible, aquest paràsit de la música, aquest so víric, s'està extenent de manera amagada, soterrada, com una quitacolumna, de la mà de Carreras i Carreras". Aquesta frase és ofensiva i no pot quedar impune.
Hem d'aconseguir que tothom (i tothom és tothom), descarregui d'internet el Toc de Castells i el posi com a símbol de la nostra lluita.
Un advertiment:
Teniu possibilitats de rendició. Rendiu-vos, ara que encara podeu, i no desfermeu la meva ira. Encara sou a temps a rectificar i dir que la gralla és un instrument extraordinari, de bella lírica i d'harmoniosa sonoritat-.
Quim Roser, Joan Trillas, Joan Capdevila, Jaume Figueras i Oriol Mas. Els cinc encara podeu pujar a bord de l'Arca de Noé, de la civilització, dels triomfadors, i no haureu de patir l'esbandida de les aigües que us portaran a la inundació moral.
Si us rendiu, entendré que les vostres paraules contra la gralla no les sentíeu realment. No ho pensàveu, va ser una petita relliscada. Sóc comprensiu.
Si us rendiu pensaré que tot era producte dels vostres prejudicis poc madurats, com un curs de l'Opening, tancat a mig fer. Déu meu, perdona'ls PERQUÈ SABEN EL QUE DIUEN, però NO SABEN el què vol dir.
Heu signat una santa aliança (sic), i us he de recordar que el tsar Alexandre I va idear la Santa Aliança entre Rússia, Prússia i Àustria per mantenir l'odre absolutista a Europa. Això només ho dic per recordar-vos que esteu defensant ideals caducs.
Si pugeu amb mi a l'Arca de Noé dels triomfadors, veurem les postes de sol mentre un so màgic grallívol us portarà a la penúltima cervesa del dia.
I si no us rendiu, seré impietós...
Com l'atac contra en Capdevila, que ve a continuació:

Carreras ha estat acorralat per Capdevila i ofereix un discurs ampulós; un discurs d'aquells que estan atrapats i derrotats opten per escupir la darrera retòrica que els hi queda. Capdevila, ànim, tots sabem que tu pots tot sòl amb ell; però has de saber que ens tens al teu costat. Ànim company.

Sinistre personatge

Ah, me l'imagino com aquells personatges foscos, de pel.lícula en blanc i negre, en una sala il.luminada amb espelmes que va fregant-se les mans i va pensant en veu alta "ha passat una setmana i no hi ha resposta al meu article al weblog; senyal que aquest d'en Carreras no té arguments. Estic guanyant jo, je je je."
I s'ha quedat tan ample.
Com que en Capdevila és de cultura clàssica, deu haver pensat interiorment "absentia longa et mors a equi parantur", que vol dir "absència prolongada és igual a mort". Potser fins i tot ha tret el cava de la nevera per celebrar una victòria que no arriba ni a pírrica. Perquè no ha guanyat. Ha perdut, i de molt. Per golejada.
El pensament capdevilesc, en altres moments genuí i far enmig de la foscor, (recollit de forma excel.lent en dotze volums de l’editorial Akal Textos Filosóficos) ens il.lustra amb perles quixotesques, com "la meva extremada sensibilitat musical em porta a combatre tan indigne i equivocat instrument, que només es manté per culpa de la tradició més uniodemocraticacristiana“.A banda que no sap parlar (perquè tothom sap que es diu etivocat i no equivocat), en Capdevila intenta fer una samfaina argumental amb ingredients de la Senyoreta Pepis, la Barbi i las Barriguitas de Famosa, totes juntes.
O sigui, que segons ell, si tens “extremada sensibilitat musical” no pots tenir gust per la gralla. Potser vol dir que si vas sovint al Liceu no et pots posar una nit les camperes i gaudir pel Senglar Rock. La música, els estils músicals, els instruments musicals, s’exclouen? Un mata l’altre?
Defineix també la gralla com a “indigne i equivocat instrument”. Indigne? Què és la indignitat? Quilos de gambes o tones de gambes?
La gralla és digna, perquè és com els clàssics: esdevé un instrument mil.lenari, robust, capaç de perdurar al llarg del temps, i el seu so imita una forma de la naturalesa. Com l’art. Com la cultura. Com l’Ulisses. Com la vida, xaval.
Ah, però no. En té més el noi. Insinua que es tracta d’un "Instrument musical de vent. -quin vent…? El d’un pet, perquè altra cosa no serà-". Sempre surt aquell inefable esperit de la Catalunya profunda, que tendeix a l’escatologia contra el gust refinat. Musicalitat d’un pet, puaaf!
Parla també el nostre connotat i dialèctic oponent, i se’n fot, del fet que l’instrument està “constituït per un tub de fusta…”. Diu, en to burleta, “si en lloc de fusta es fa servir porlan en la seva construcció, la qualitat del seu so musical no es veurà afectat”- Ja ja ja. En Capdevila ha intentat fer una gracieta en forma d’allioli mental, que no li lliga ni remenant més que la Guillermina en el cuplet.
¿Què importa si l’instrument està fet de fusta, de portland o de gots de cubata? Això no es discutia. L’important és com sona, no del què està fet. No discutim com podria ser intrínsecament, sinó l’instrument com és ara. Dir que si fos de portland sonaria igual és el mateix que si una dona et comentés “ostres, si el membre del Nacho Vidal no fos de carn i fos de porexpan...” I hom (i don) dirien “i què...?”
Dir que la gralla “és insonorament sonora” és com dir “sí, però no”. O “t’estimo, si he begut”, o “amarga dolçor” o “hem perdut guanyant”. Paraules buides.
L’oponent, que és llest (això no es discuteix), diu que “fer servir la gralla per fer música és com voler tocar la Cinquena Simfonia de Bethoven amb una botzina de les que fan servir els futboleros per animar un Barça-Real Madrid…”
Oh, aquí sí que s’ha d’aplicar el càstig corporal a la plaça pública, amenitzada amb música de gralla, havaneres, sardanes, xotis, i si convé, el Tren de la Costa. La Cinquena Simfonia de Beethoven, o la música de Mähler, i tantes altres belles simfonies s’han reproduït, amb gràcia, talent i harmonia musical amb percussions gens cacofòniques com els tambors de Burundi, melodies polifòniques marcant el 7747, gaites, o amb xiscles gravats de parelles exhaustes fent l’amor, posades en diferents tonalitats. La tecnologia no està renyida amb les possiblitats musicals. Perquè la música, la peça, no la fa l’instrument. La fa l’arquitectura íntima de la composició. L’esquelet de la cançó, del tema, que li ha donat el músic en compondre-la. És força indiferent l’instrument que es faci servir per recrear aquelles sensacions, encara que sigui amb pots de tomàquet Solís picant rajoles. O és que no ens hem emocionat quan som a Nova York i algú recrea l’Emigrant amb un instrument tan primitiu com és el xiular? No es valora tant el so de la gralla, sinó que es valora el "Toc de Castells", això sí, pensat per a gralla.
I és que, amic meu, si la música andalusa té duende, la música amb la gralla té hobbits.
Només amb una cosa estic d’acord. És quan diu “defensar la gralla és com defensar la guera d’Irak, en Bush com a President, l’Aznar en substitució de la Moreneta, i el Ratzinger com a actor per interpretar Llucifer als Pastorets del teatre de Salt”. Bé, sí.
Els ídols estan per això, connotat Capdevila.

Carreras i Carreras després d'atacar en Capdevila carrega contra tots.

Si en comptes de tocar-me la gralla...

...us toquéssiu els collons, ara tindria un dia perfecte.I és que deia un dels principis de Dilbert que s’ha de procurar gaudir del nou dia “perquè sempre hi haurà un indesitjable que te’l fotrà enlaire”. Aquest energúmen és, ja ho sabeu, en Joan Trillas i Torrents, y sus locos seguidores.L’última ofensiva que m’ha preparat el pavo de la diadema, per intentar esguerrar-me el dia, és una pantomima d’aliança de gent amb pensament dèbil i moral contradictòria. A mi, que sóc partidari del pensament únic.Ha muntat un guinyolet de fantasia trillista, amb dues cortinetes, purpurina, floripondis, i ha intentat convèncer quatre titelles per atemptar contra mi i contra els meus refinats i amplis gustos musicals. Quan jo era petit es deia al cole “cinco contra uno, mierda para cada uno".Aquests nostres amiguets intenten anar units, de forma covarda, i els veig com uns quants favassos que em volen mal perquè defenso el so de la gralla. Per a ells és massa rústic, ells que són tan urbanites, tan cosmopolitan i tan “¡o sea!”.En Joan Trillas s’ha posat la disfressa de caçador d’aliats i ha anat a buscar babaus que li han firmat el paper de l’aliança, més que res per treure-se’l de sobre, com passa amb els venedors de bíblies i caramelles. I els incauts, com si fessin de travelo ideològic, han traït els seus testaments i han variat els seus credos fent de pare carbasser.Perquè no em podran negar mai que a tots, en el fons, els agrada la gralla. S’han venut per un plat de tigretons.Tinc diversos documents que acrediten que tots aquests que ara estan en contra de la gralla van intentar superar la prova d’accés als estudis que imparteix l’Acadèmia Catalana d’Aprenentatge de la Gralla (ACAG) I NO VAN SUPERAR ni la primera prova, que consistia en bufar i prou. Això els ha provocat un sentiment d’odi, de revenja i de profund ressentiment cap al bell i noble instrument. Tot irracional, com veieu.El caçababaus Trillas ha fet creure als pobres signants que disposava d’un exèrcit preparat. Ha fet com Mussolini amb Hitler, quan li va fer creure (a ell i a mitja Europa), que tenia una poderosa força militar. Però tot era un buf, que no s’aguantava per enlloc, una pasti del finde.Sí, s’ha disfressat d’Angela Lansbury (Se ha escrito un crimen) per intentar convèncer que tenia dots detectivescos i que la batalla es guanyaria de forma ràpida, amb quatre ofensives psicològiques, sagacitat i astúcia. Intentava debilitar-me, a mi!!!No s’adona que en Pere beu de totes les fonts, i fa servir mètodes rossellonians, alguns també romaguerians i fins i tot l'arma secreta, míssils mollanians per atacar l’enemic de la diadema.He de dir-vos una cosa, mosqueters pueblerins de pacotilla: Richelieu és viu, és fort i és savi.I el pitjor de tot: té temps.

Les Creuades Anti-Carrerianes

Aquest cap de setmana s'ha signat una aliança important: el Pacte de Sang Anti-Carreras i Carreras (PSACiC), un pacte, val a dir, obert a tots aquells que consideren que la gralla és un so infecte que s'ha d'exeterminar. L'objectiu d'aquesta aliança és la total aniquil.lació i extermini de l'ideari Carreras, el qual té com element més destacat la seva addicció a la Gralla. Aquest soroll terrible, aquest paràsit de la música, aquest so víric, s'està extenent de manera amagada, soterrada, com una quitacolumna, de la mà de Carreras i Carreras. Fins al moment ha estat imparable. Ha arribat el moment d'evitar que el terror segueixi guanyant més terreny.
Un grapat de valents han decidit plantar cara a la bèstia, aposar-se al terror. La darrera incorporació és la del Quim Roser (Inc.), al qual cal sumar-hi Joan Capdevila, Jaume Figueras i, properament, el gran Oriol Mas. Carreras ho té clar, però, i diu que aconseguirà que a cada mòbil, a cada telèfon, a cada timbre de les cases, sóni aquest terrible so polifònic: "Entre tots no en feu un" i, també va dir, "aquesta guerra la guanyaré", són expresions tretes del llibre d'estil de Sadam Hussein, el qual, val a dir, va perdre la guerra. Carreras i Carreres sabem què vols fer i et pararem els peus.