Culexabrot (1)

Inciem avui un peculiar culebrot; en direm el Culexabrot. Un serial extraordinari, indicat pels paladars més freaks. Una aventura per la a condició huma. Avui us presenten la primera entrega de:

Les increïbles aventures al Xat d'en Trilles, en Capdi, la Xevi i el Carreras i Carreras (1)

Joan Trillas: " El teu blog està molt aturat, traïdor, rata, víbora. En Pere em truca a les tantes per enxufar-me so de gralla, al mòbil, a casa, a la feina, per internet. És pitjor que la Glenn Clouse a Atracción Fatal"
Joan Capdevila: "Ah,ah,ah... és que no sé què escriure-hi... estic molt poc escritor, últimament..."
Joan Trillas: "Recorda, i ho dic seriosament: "ROMA NO PAGA TRAïDORS"
Joan Capdevila: "Ja procuraré fer-hi quelcom, però em pesa com una llosa això d'escriure..."
Joan Trillas: "Pensa que la infàmia carreriana avança. A més, ell ja t'ha contestat al teu blog, val a dir"
Joan Capdevila: "Ah,ah,ah... ja ho llegiré... trobo cruel que et truqui per posar-te la gralla a les tantes"
Joan Trillas: "Jo de tu miraria al darrera, perquè pots tenir un atac, del tipus The Ring, però amb gralla. En Carreras no té compassio."
Joan Capdevila: "Ah,ah,ah!! No em puc creure que li agradi la gralla de veritat... només ho fa per putejar-te; és un tio curiós li agrada la gralla i no es perd l'enterro del papa".

En aquest moment es convida al Xat a Xevi Isern.

Joan Trillas: "Xevi, ets aquí. Contesta i farem un menage a tres"
Joan Capdevila: "A trois, es diu a trois.. Burro"
Joan Trillas: "Víbora!"
Xevi Isern: "Subscric això de burro"

Continuarà.

Afirma Ramon Esteban (1)

"Tenemos suerte del gran Fraga, ese hombre! Desde Galicia empezaremos la reconquista. Primero las Vascongadas, luego la entrañable tierra de la Moreneta!"
Ramon Esteban. 26/04/2004

Afirma Narcís (2)

"No puc trair a un lasselià. Com pots pensar que puc comentar res que vagi en contra d'una persona que s'ha format, com jo mateix, en el caliu del cristianisme més cru del postfranquisme de la mà, la sotana i el babero dels queridissimos Hermanos de La salle".
Narcís Genís (08/06/2004)

Alerta de sunamis

He entrat a la plana web www.sagals.com/sogralla.html que m'envia el rat(a)zinger Pere Carreras i Carreras per escoltar el Toc de Castell, i puc assegurar que és absolutament infame, és pitjor que la Gota Malaia; és més tinc la teoria, que demostraré, que el sunami que va afectar el sud-oest asiàtic va ser provocat per una colla de grallers irresponsables que estaven de vacances per la zona provant una nova peça. El problema és que el sistema de detecció de sunamis, en tant en quan es centra en els terratremols, és incapaç de detectar la gralla. Senyors i senyores, companys tots, tots i dic tots, estem en perill.

Xavier Castillón és Faust

Xavier Castillón ha venut la seva ànima, definitivament; és la mort d'un gran professional de la mà del pèrfid Jordi Gamero, rat(a)zinger traïdora de tots coneguda , la qual és incapaç de pagar un tallat. A la manera de Faust, Castillón s'ha doblat davant les -aparents bones maneres gamerianes- i ha titulat, i ho ha fet directament: "Jordi Gamero guanya....."; però qui és aquest tal Gamero? Justifica ell un titular? No seria més important encara el premi que el fotògraf, el qual val a dir és periodista primer abans que fotògraf. Són totes preguntes amb resposta (les quals exigim).... i aquestes les ha de donar en Casti. Un titular absolutament nepòtic. No rebrà en Casti un còpia d'alguna foto per penjar, amb gust dicutible, al seu menjador? No és cert que la Portal va rebre també un "regal" nepòtic? Casti ha iniciat el descens i ha entrat en barrena. El front Ferrando-Trillas per Explicar la Veritat del Gamero (FFTEVG) exigeix respostes.

A la memòria de..... Valeriano Andrés i tots els grans

Serà una collonada, però les primeres imatges i records que tinc d'una obra de teatre són en castellà i en blanc i negre. Va ser Estudio 1, Teatro o la novel.la -tot i que em vaig desvirgar amb Terra d'Escudella, val a dir- el mitjà on vaig començar a apreciar i descobrir el teatre; és a dir, vaig topar amb altres universos al marge de Viatge al fons del Mar, UFO, Bonanza o el mític Superagente 86. Durant els 70, amb la meva candidesa -que alguns fills de puta de La Salle de Manlleu es van encarregar de fer pedre acceleradament-, a TVE (no hi havia res més) vaig tenir oportunitat de veure clàssics de tot tipus, tots passats pel filtre franquista; des de la comedieta de rigor d'Alfonso Paso; el Tenorio de Zorrilla -de Tenorio en recordo un amb el gran Paco Morán-, obres de Víctor Hugo o adaptacions d'èxit al cinema, com ara 12 hombres sin piedad, amb un xoc de titants entre Bódalo i Rodero, amb el suport entre altres de Sancho Gracia i Pedro Osinaga. I això es va aconseguir amb el concurs de grans actors, com els ja mencionats José Bódalo, José Maria Rodero o el mític, incommensurable, gran, diví, totèmic, extraordinari Manolo Gómez Bur -del qual, i avanço, sóc president del seu Club de Fans (NO ADMETO CRÍTIQUES)-, que va oferir un recital digne del Goya amb La venganza de Don Mendo-.
Tampoc s'han d'oblidar, en conseqüència, grans adaptacions, com ara El Conde de Montecristo, amb ePepe Martín i la seva afectació clàssica, o Los Miserables, aquesta darrera altra vegada amb Bódalo, si no vaig errat. L'edat, el pas del temps, no perdona i en queden poquíssims d'aquells mítics señors del teatre. Van ser grup d'actors exepcionals que van tenir la desgràcia de mamar-se tot el franquisme sense poder alliberar tot el seu talent: per exemple, l'enorme Paco Valladares ha tingut que esperar anys i panys per sortir de l'armari, posar-se la pluma, convertir-se en folklòrica per treure la pols als baixos de la Maria Teresa Campos. Alguns van ser reconegudes estrelles de pel.liculetes del tipus cine de barrio -extraordinari programa, del qual va dir exigeixo que torni el gran Parada-; d'altres es van refugiar al teatre i uns tercers ho varen fer córrer tot. A final dels 70 i els 80, algun crític va descobrir que l'Alfredo Landa era un gran actor. Increïble, però cert! Jo amb sis anys ja ho sabia. Però què es pensen! Que fent aquelles comedietes no es demostrava ofíci? Quèno eren grans actors? Vinga. Aquets crítics s'han de penjat tots: començant pel Quintana -més que res perquè és de Tarroella-. Un dels darrers en fer el traspàs ha estat Varleriano Andrés, un personatge especialitzat en papers afables; secundari il.lustre i, segurament, millor persona. Adoro la seva calva, tant o més que la del meu company i excel.lent professional Jordi Rodríguez.
A la seva memòria d'Andrés i, molt especialment dels que ja no hi són, doncs, aquest petit post....

PD: Ah!, i, a més, Andrés va ser la veu que va doblar al mític Herman Monster, fantàstic.! Un brindis per Valeriano Andrés..... Per cert, fa uns mesos també es va morir l'actor nord-americà que feia el paper de Monster, Fred Gwynne. Una record molt especial també per ell.

Nova aliança anti-Carreriana

Després que la cambra alta aprovés un pressupost extraordinari per defensar-me de l'agressió del "connotat" Pere Carreras i Carreras, i de la seva declaració tàcitat de guerra, comptem des d'ara amb una nova aliança: l'insigne escriptor i caçatalents Joan Capdevila i Clapera, ha signat un pacte de sang, una santa aliança contra la infàmia, el terror, la ignominia d'aquest begurenc obès -fa inútilment règim (no oblidem que si una foca s'aprima sempre serà una foca)-, que atempta contra la llibertat i les idees. És igual que sigui crític amb l'obra de Tolkien, és certament igual; el que és important és la seva animadversió contra la gralla, els boleros, la Maria Dolores Pradera. La llibertat triomfarà.

Felicitats, Linnell!!!!!!

M'aclarapra felicitar-te, en tot cas és un privilegi. No sé si avui et trucaré o no; cas que ho faci, segurament serà per acollonar-te -jo sóc així-. En tot cas, vull felicitar-te des d'aquí, des del meu blog, de manera indirecte. Si el mires, bé; i sinó, doncs també, i prefereixo que sigui un secret. He intentat fer un exercici mental; un exercici força curiós. Mira he intentat recordar quina va ser la darrera vegada que vaig conèixer un paio com Déu mana: honest, intel.ligent, transparent, fidel, amics del seu amics -i, a més, i sempre segons la Carme, atractiu-, i no un rata traïdora com jo; bé l'esforç ha donat com a resultat el que et diré: el darrer que vaig conèixer que reuneix aquestes característiques ets tu. Evidentment no podia ser de cap de les maneres, i més sent Sant Jordi el patró d'Anglaterra, Portugal, Rússia, Catalunya i Aragó. Ufff! Només una darrera cosa: ha estat un previlegi. Un plaer.

Idees per reactivar la sardana (1)

La sardana necessita més sexe i curio per ser més atractiva per a les noves generacions i, en conseqüència, captar adeptes. Cal, doncs, sexualitzar un ball tradicional que de fet ja té elements profundament sexuals -i sexistes, per descomptat- . Només cal potenciar-los. Mentre la gralla caldria prohibir-la directament i apallissar a tots els que la practiquen, la sardana és més recuperable.

El connotat Salvador Garcia

Salvador Garcia i Arbós és un humanista, un ésser del renaixement. Un personalitat poderosa que desplega tota la seva capacitat a cada segon, a cada moment. Hiperactiu, inquiet, murri, llest, però sempre honest. Una personalitat que cal entrendre però des de la mateixa història. Una història que el va portar a on és. Qui sòn aquests connotats Garcia? La història d’aquesta pedra angular -i secular- de la història del periodisme, la cultura, la gastronomia, la ciència, el cinema, l’art, la cultura gironina és perd en el temps. El primer rastre és en temps pre-romà, quan els Garcia eren íbers. De fet, Garcia en l'idioma god significava "príncep de la vista agraciada", el que indicava que abans de la invasió musulmana ja existia, també, com a nom en altres regions espanyoles. Les primeres referències d'aquest cognom són dels 913. Compte, però, amb altres variants d'aquest mateix cognom, com ara Gassia, Gaccia, Garcés, Gaciot, Gassias i Gasia. Totes aquestes formes tenen el mateix origen i procedència i el seu escut heràldic és el mateix. La forma castellana d'escriure el cognom és García i la catalana Garcia. Va ser a Navarra on s'utilitzà per primera vegada abans que a Castella, fins i tot. Segons l'estudiós Menendez Pidal el cognom es troba documentat en la zona vasco-navarra en els anys 789 i 791. La reina Jimena de León, abans princesa de Navarra, el va introduir a Castella. A un fill seu el va anomenar Garcia, cognom que va tenir descendència. També en aquella època fou molt freqüent que nobles bascos emigrats a Castella pel fenomen de la Reconquesta adoptessin la forma Garcia com origen nobiliari. Tres germans Garcia, herois de la defensa de Lleó són considerats com a progenitors de les famílies Garcia que s'anaren estenent posteriorment per Espanya. Sembla que la branca d'Aragó prové de Garcia-Jiménez, rei de Sobrarbe. Altres la fan descendre dels Reis de Navarra, assenyalant Fortun Garcia, que participà en la conquesta de València. També la llista dels reis navarresos, s'inicià amb Garcia Iñiguez, fill d'Iñigo Arista. En el cas de Catalunya, cal dir que el cognom té un origen propi i antic; per tant, vàries branques del cognom tenen un origen plenament català. Sanxo Garcia va participar en la conquesta de l'illa de Mallorca al costat del Rei Jaume I. Aquest monarca català, li va donar com a recompensa als seus serveis el "real benhaut de dotze jouades". Les Cròniques també ens diuen que quan Alfons III d'Aragó va tornar a ocupar Mallorca, un tal Garcia era el capità del seu exèrcit.

Afirma Narcís Genís (1)

La poderosa personalitat de Narcís Genís, degà del periodisme antidiluvià, ens porta necessàriament fer un estudi seriós sobre les seves aportacions en el camp de la retòrica. Són totes elles frases -arguments- de gran contingut, les quals que ens han d'ajudar a fer un dibuix de la seva personalitat. Aquest modest inventari és només això; una modesta aportació per comprendre millor aquell qui va ser i que ara ja no és, tot i que -i és objectivable- continua escalfant la cadira:

"Es bonic l'ambient de treball, l'humor dels companys. Hem sento com a casa. No! Millor que a casa. Això sí que és vida. Visca la feina!"
Narcís Genís (08/06/2004)

Adertiment nihilista a Pere Carreras

Es provable que res existeixi, que tot, tot, sigui una il.lusió... però en aquest cas pagaràs cara aquestas traïció. Rat(a)zinger, víbora.

Afirma Pere Carreras

"Amb aquest Papa anirem bé"

Qui és Jordi Camps i Linnell (1)

Hi ha persones que inviten a la reflexió; especialment pel seu caràcter i per les circumstàncies que envolten la seva vida, no sempre compreses però, en tot cas, sempre respectades. Iniciem un extens treball biogràfic sobre una de les personalitats més fascinants que, aquest modest periodista, ha conegut: estem parlant de la Consol. Paga la penda deixar constància documental de la seva història. Us podrà semblar modesta, alguns pensareu que irrellevant, però no oblideu que són les petites històries les que mouen el món.
I qui és aquesta tal Consol? Bé, la història de la Consol és la història d'un miratge; és la història d'una princesa que va somiar amb el princep, un princep semi-anglès, val a dir, i va topar amb JORDI CAMPS I LINNELL. Podria ser la història d'una traïció? Segurament. Hi remolins que t'arrosseguen sense saber on vas i, fins i tot, sense saber certament on vas començar a enfonsar-te. La Consol és una heroïna; una dona que no es va rendir a l'adversitat, però que va quedar aclaparada per l'engany, per la la ment pèrfida i recargolada d'aquest nou Polifemo que va voler tant si com no la seva capturar la seva pròpia Galatea. La traïció és dura d'afrontar. Per situar la personalitat de Jordi Camps, en aquesta primera entrega, és millor que llegiu una conversa telefònica on queda clara la seva sexualitat mal resolta, així com la dominació que intenta fer a la dona, en aquest cas de la Consol, enbogit per la incapacitat de ser ell mateix dona i poder estar amb l'home que estima: és a dir, jo. Amor no correspós, val dir i puntualitzar per evitar males interpretacions. En tot això és quan jo, com un modern Van Gelsing, intento matar el mal i alliberar la Consol d'un cel.la que és un miratge; d'un univers que és una gran teatralització creada per aquest gran vampir d'ànimes que és en Camps:

EL DESCENS ALS INFERNS DEL LINNELL

Joan Trillas: Linnell, com estàs. Com et va? Ja tractes millor a la Consol? Pensa que et vigilo.
Jordi Camps Linnell: D'això no d'has de fer res. A més, et recordo que no serà mai teva. Ara m'agafes amb les defenses baixes. Avui estic derrotat, però això només és una batalla. Prepara't per la guerra. Sóc Aries, descendent directe d'Ares, el déu de la Guerra!
Joan Trillas: Et recordo el pronòstic d'Aries per aquests mesos: Aquests dos mesos tindràs molts mals sons amb algun parent teu . T´arruinaràs i això pot portar-te a la pobresa . Et deixarà la teva parella -afortunadament per ella-, i els amics no et parlaran .
Jordi Camps Linnell: Només em faltava això, avui. Crec en el destí, crec en els perfils del zodíac, però sort que no em crec el que diu l'horòscop... je, je, je... I a més, per evadir-me de la realitat, sempre em queda el cinema i tenir captiva la Consol.
Joan Trillas: La Consol hauria de saber que aries representa l'agressivitat, la violència, i la força brutal. Representa l'acte del naixement, diuen. Admeto que ets una persona valenta i intrèpida, però en tu tot és agressivitat. Ets massa impacient, i actues, de vegades, a cegues i sense plantejar-se abans les coses, fins i tot infravalorant les dificultats. Ets Poc reflexiu, però insistent en les seves metes. Si l'obstacle és massa gran caus en la desesperació, i això et fa perillós. Alternes períodes d'eufòria amb períodes d'apatia. El teu caràcter està dominat pels canvis bruscos i per la tendència al risc. No defalliràs en mantenir captiva a la Consol... però jo tampoc. Víbora, Rat(a)zinger.
Jordi Camps Linnell: Per sort, el meu descendent és Virgo, je, je, je. Puc atacar quan menys tu esperes. LA VENJANÇA SE SERVEIX FREDA., recorda.
Joan Trillas: Els que teniu ascendent Virgo sou un grapat de persones molt ordinàries que vàreu nèixer sota el més llarg de tots els signes. El virgos sou persones tediosament lògiques, que odien el desordre; aquesta fastigosa mania et fa perdre els pocs amics que tens. Ets fred, sense emocions ni temperament. Sovint, et clapes mentre fas l'amor; això suposant que siguis un dels pocs virgos que en tenen l'ocasió un cop se'ls ha pansit l'efímer vigor juvenil. Segurament ets realment verge, o ho eres. Carrera professional: doncs mira els virgos podeu ser excel·lents viviseccionistes i directors de pompes fúnebres; en algun cas podeu provar de ser consellers peripatètics o bé naturòpates, però només si sou capaços de fer una cara normal, cosa difícil a causa dels vostres problemes nerviosos.

Aquest és el moment clau de la conversa, on el Linnell és desmelena:

Jordi Camps Linnell: Mira, com segueixos te la tallo.... Jo he heredat el millor de cada signe. Què et pensaves?!
Joan Trillas: Què en pensa la Consol que t'adormis fent l'amor?
Jordi Camps Linnell: No hi arribem mai a fer-lo, l'amor, sempre li dic que tinc maldecap... I quan faig l'amor sempre penso en tu.

Aquest és un moment clau; Linnell admet la seva sexualitat mal resolta; admet que està boig per un altre -que malauradament sóc jo- i manté captiva, en tant que enganyada, a la Consol. No defalliré. Si cal obriré la caixa de Pandora i alliberaré els dimonis per rescatar la Consol. Linnell alguna cosa s'ha trencat al cel i les portes de l'infern s'han obert. No escaparàs a la justícia. Rat(a)zinger. Víbora.

En Narcís es defensa

En Narcís Genís, el connotat periodista responsable de la informació de la plana 26 d'El Punt, on es recull l'elecció -amb l'ajut de l'Esperit Sant- del nou Papa, és defensa: sosté l'idolatrat Narcís Genís, poderosa personalitat i gran referent per a molts periodistes joves, que s'ha optat per una visió estríctament informativa (??) a l'hora de tractar aquesta informació de Rat(a)zinger com a nou pontífex; afirma que en el desenvolupament de la notícia és donen més claus, i exemplifica que a la plana posterior, la 27, ja s'acaba d'orientar el tema en la línia sobre el perfil del personatge, en el sentit de ser una rata conservadora. Aquesta visió en l'enfoc només serveix per demostrar l'escorament cap a tendències conservadores d'aquest rotatiu, degà de la premsa comarcal i, a més, ens alerta sobre un cert cansament del seu autor. Genís darrerament sembla navegar entre dos mars: un, el de la mirada crítica, i l'altre, el de la placidesa; és a dir, poder acabar abans per anar a casa. Narcís Genís defrauda perquè darrerament ha tret el peu de l'accelarador; ha perdut la xispa dels seus temes, aquell bàlsam informatiu del periodista que amb la seva mirada sembla sempre donar a entendre que veu més enllà del que publica..... o si més no ens ho fa cruere. Ara ni una cosa ni l'altre.

Els CONNOTATS Pere Carreras i Carreras

Crec que ha arribat el moment de parlar del CONNOTAT periodistet Pere Carreras i Carreras. Però, penso, per entendre el personatge, que abans cal saber d’on ve. De Begu! Dirà algú. Sí, és clar això ja ho sabem.... més que res perquè ja se n’ne carrega ell de publicitar-ho. Però anem al principi de tot: el cognom. L’aparició del cognom Carreras dota de personalitat aquest peculiar -dianista convençut i amb aspiracions vaticanistes- personatge. Hi ho fa per duplicat, ja que es diu Carreras i Carreras –més endavant entrarem en aquest espinós i pantós món dels encreuaments-.

Els orígens carrerians: doncs enmig del carrer naturalment

Carreras prové del substantiu plural del llatí "carraria", que vindria ser un carrer. Carrera i Carreras són formes d'aquest cognom que van evolucionar independentment i que formaren llinatges diferenciats. La llegenda diu que va nèixer un expòsito, però va ser tant notori en fer-ho al carrer, on va ser abandonat, que li van posar Petrus Carràrias.
Un dels estigmes de portar el cognom Carreras, i encara pitjor i Carreras, és el del nom: Pere. Es coneix popularment com la maledició dels Carreras, això ja vé dels primers Carràries. És un fet constatable a nivell mundial. És impossible que algú que porti aquest cognom no es digui Pere o, si més no, els seus pares no hagin tingut la intenció de posar-li Pere, Pedro o Peter –penseu que de pensament ja es peca-. Però d’on bé aquesta raça tant peculiar de connotats estigmatitzat per la maledicció dels Pere Carreras?

El primer cau (més que res perquè casa, casa, el que es diu casa... doncs, no?

Aquest linatge es va fer en un porxo d'una casa pairal en una vila d'Olesa de Montserrat, en un cau abandonat. Després van passar a la vila de Tàrrega, per les terres de Lleida, i a les ciutats de Barcelona i Tarragona. Una branca es va establir a l'illa de Menorca i una altra a Girona. Quan van prosperar van comprar la primitiva casa pairal de la vila d'Olesa de Montserrat, que es passar a anomenar, Manso de Carreres del Portal i Manceb. De fet, aquesta casa existia ja a any 1201, i els escuders Carreras –els s’anomenaven cavallers, però és falç- van tenir tratament d'honorable –“honorables escuders”, val a dir, com ho acredita la donació autèntica, escrita en pergamí arxivístic, que va fer el honorable Pedro Carreres, en favor del seu fill Bernardo –després en morir el pare el jove es va canviar el nom pel de Pere-, davant Martín Carroza. A la vila de Muro, de l'illa de Menorca, es va crear una altra línia de Carreras, a la que pertany Pere Simón Carreras, que a l'any de 1285 fou un dels diputats de la vila i que va prendre jurament i homenatge al rei Alfons III d'Aragó. Un altre Pere Carreras va ésser l'encarregat de dirigir les fortificacions de l'illa quan el 1408 es temia una invasió dels musulmans..... les fortificacions, però, van resitir els musulmans, però no la conquesta víking. Pere Luís Carreras, natural de la vila de Muro, era conseller de Mallorca el 1474. El pare Melchor Carreres, trinitari, fou baró doctisim i provincial d'Aragó. Va morí a Saragossa l'any 1600 demenant que se li canviés el nom pel de Pere.... així es va fer. Lorenzo Carreras fou ardiaca de la catedral de Mallorca i morí en 1667 –sempre va repudiar el nom Pere, però per un error el marbrista li va gravar Pedro-. El nebot, Pere Carreras, fou també ardiaca de la mateixa catedral i morí en 1680 esclafar per la làpida del seu avantpassat.... ja no es van moletar a treure-li de sobre.
I els Carreras i Carreras, o Carreres i Carreres, o Carrera i Carrera? Bé, s’ha de tenir present que els Carreras amb la seva insaciabilitat sexual desfermada -sinó no s'entén que siguin tants-, és creuen entre ells si no tenen ningú més a prop –en això són també mol curiosos-. Hi ha una línia que es va aposentar a Tarroella i en són responsables de l'extermini d'una branca de la família Muxach. Queda, doncs, demostrat que aquest CONNOTATS han epastifat tota Península Ibèrica i també a Catalunya amb el seu cognom. S'han estès relativament per la comarques de la Catalunya Central. Un detall d'aquesta invasió: a la ciutat Barcelona hi ha unes 7OO persones que es cognominen Carreras.

Informació sobre l'Apostasia

INFORMACIÓ SOBRE L'APOSTASIA
L'Església Catòlica i altres confessions cristianes s’aprofiten d’una tradició secular, com és la celebració dels naixements, per incrementar de forma il·legítima la seva implantació social. El bateig no és una simple celebració, és un “sacrament” que pressuposa l’ingrés del nadó a una comunitat religiosa. L’absència d’alternatives laiques per a celebrar aquest tipus d’esdeveniments afavoreix la perpetuació dels ritus religiosos i fa que molts ciutadans, quan arriben a la majoria d’edat, es trobin formant part d’una confessió religiosa que mai han escollit i que no s’adiu amb les seves idees. Perquè aquestes persones puguin regularitzar la seva situació i evitar que les confessions religioses treguin profit de la seva passivitat és possible exercir el legítim dret a l’apostasia.

Sobre l'apostasia

L'apostasía és la renúncia a la fe cristiana rebuda amb el baptisme; és a dir, abandonar explícitament i voluntàriament els dogmas i creences de l'església que, se suposa, son donats durant el “sacrament” del baptisme por la “gràcia” de l'Esperit Sant, independientment que
en aquell moment l'interessat pugui tenir-ne consciència d'aquest fet, ni capacidad crítica per decidir si desitjarà o no algun dia abraçar lliurement i voluntàriamente aquesta fe. Por extensió l'apostaia també pot considerar-se en general como l'abandonament de la fe o de la religió que es professa.
La declaració d'apostasia és l'únic mitjà que l'Església Católica reconeix par què una persona batejada deixi de formar part d'ella de forma voluntaria, ja que la separació de la pràctica religiosa en absència d'una manifestació formal de rebuig de la fe no comportaria per a l'església cap situació especial, i per altre part l'expulsi de l'església dels interessats per part de les autorits eclesiàstiques sese ser demanada no constitueix apostaia, sino excomunió.
La possibilitat d'exercir l'apostasía, al marge de l'opinió que pugui merèixer a l'església, no ha de comportar pels interessats cap conseqüència legal, ja que es tracte d'un dret implícitament reconegut tant a la legislació internacional como en la nacional. Així:

• Artículo 18 de la Declaración Universal de Derechos Humanos de 1948,:
Toda persona tiene derecho a la libertad de pensamiento, de conciencia y de religión; este derecho incluye la libertad de cambiar de religión o de creencia…
• Artículo 9, párrafo 1, del Convenio Europeo para la Protección de los Derechos Humanos y las Libertades Fundamentales de 1950,
Toda persona tiene derecho a la libertad de pensamiento, de conciencia y de religión; este derecho implica la libertad de cambiar de religión o de convicciones…
• Artículo 10, párrafo 1, sobre Libertad de pensamiento, de conciencia y de religión de la Carta de los Derechos Fundamentales de la Unión Europea de 2000,
Toda persona tiene derecho a la libertad de pensamiento, de conciencia y de religión. Este derecho implica la libertad de cambiar de religión o de convicciones…
• Artículo 2, párrafo 1a, de la Ley Orgánica de Libertad Religiosa de 1980,
La libertad religiosa y de culto garantizada por la Constitución comprende, con la consiguiente inmunidad de coacción, el derecho de toda persona a:
Profesar las creencias religiosas que libremente elija o no profesar ninguna; cambiar de confesión o abandonar la que tenía, manifestar libremente sus propias creencias religiosas o la ausencia de las mismas, o abstenerse de declarar sobre ellas. "

Es pot consultar la llista completa de les diócesis catalanas i de les diócesis del resto de España
amb les seves direccions postals, direccions de correu elecectrònic i els noms dels bisbels titulars per tramitar la declaració d'apostesia, directament a la Conferència Episcopal Espanyola trucant al: 91 343 96 00, o bé a la web: http://www.conferenciaepiscopal.es/diocesis/diocesis.htm

Model de carta per a sol.licitar la declaració d'apostasía:
Per obtenir una copia en format Word (*.doc) polseu el botó.
Ompliu els espais en blanc i trameteu el seguent formulari al bisbe de la seva diócesi.
Es poden eliminar o afegir arguments en l'apartat segon, depenent de cada situació particular.
MODEL D'APOSTASIA

DECLARACIÓ D’APOSTASIA

A ………….………..………….....… bisbe titular de la diòcesi de ………..……………....….……
Jo, …….………..…………………………….…….…, amb DNI núm. …………….….……, major d’edat i resident a la població de ……..……..………………..……………, que segons li consta va ser batejat el dia …….. de ……….….…………………… de …….……… a la parròquia de …………………………………………..….. , pertanyent a la diòcesi esmentada, actuant en nom i interès propi, i trobant-se en ple ús de la seva lliure i espontània voluntat,
MANIFESTA:
Primer:
— Que no havent trobat en el Dret Canònic cap procediment establert per a la tramitació del present escrit, el dirigeixo al bisbe diocesà per les consideracions següents:
— Que el cànon 393 del Codi de Dret Canònic disposa que “El Bisbe diocesà representa a la diòcesi en tots els negocis jurídics d’aquesta”.
— Que el cànon 383.1 estableix que “Al exercir la seva funció pastoral, el Bisbe diocesà ha de mostrar-se sol·lícit amb tots els fidels que se li confiïn (....), així com als qui s’hagin apartat de la pràctica de la religió”.
— Que el cànon 369 defineix la diòcesi com “una porció del poble de Déu, la cura pastoral del qual s’encomana al Bisbe amb la cooperació del presbiteri, de manera que, unida al seu pastor i congregada per ell en l’Esperit Sant mitjançant l’Evangeli i l’Eucaristia, constitueixi una Església particular, en la qual veritablement està present i actua l’Església de Crist una, santa, catòlica i apostòlica”.
Segon:
— Que en el seu dia vaig ser batejat en la fe catòlica com a conseqüència d’una decisió presa per altres persones sense que en aquell moment, a causa de la meva edat, hi hagués cap participació de la meva pròpia voluntat, i sense que disposés de llibertat ni consciència suficients per emetre un judici sobre les meves conviccions personals.
— Que després d’haver meditat durant el temps suficient sobre el significat de la meva pertinença a la fe catòlica no trobo cap pretext per continuar pertanyent a l’Església Catòlica, entrant la meva voluntat en contradicció amb l’adscripció a aquesta institució.
— Que la fidelitat a la pròpia consciència és un dret constitucional inalienable reconegut legalment a l’article 16 de la Constitució Espanyola.
— Que, per tant, rebutjant totalment la fe cristiana, em considero responsable d’apostasia, tal i com la defineix el cànon 751 del Codi de Dret Canònic, per la qual cosa:
SOL·LICITO:
Em sigui reconeguda per l’Església Catòlica la condició d’apòstata, deixant de comptar-me entre els seus fidels i de considerar-me catòlic a tots els efectes —fins i tot els estadístics—, incloent, si s’escau, l’oportuna anotació d’apostasia en el Llibre de Baptismes i qualsevols altres registres eclesiàstics. Tanmateix, que em sigui comunicada per escrit la resolució que es prengui sobre la meva petició.
A …………………………… , …….….. de ……………………… de …………

Signat:

Annexos:
Relació d'altres webs amb informació sobre l'apostasia:
Apostasie.org:
http://www.apostasie.org/spanish/
Apóstatas on line:
http://victorian.fortunecity.com/mehetebell/531/index.html
Estudio ateo:
http://perso.wanadoo.es/estudioateo/apostasia/apostasia.htm
Front d 'Alliberament Gai de Catalunya:
http://www.pangea.org/fagc/apostasia.htm
Grupo Apostata Anticlerical:
http://www.sindominio.net/apostata/apostasia.html
Herencia Cristiana
http://herenciacristiana.aztecaonline.net/infoapostasy.htm
Izquierda Republicana:
http://www.izqrepublicana.es/apostasia.htm
Radio Klara:
http://personal5.iddeo.es/klara/iglesia.html

Neix el front anti rats amb la difusió de l'apostesia. Manifest fundacional

Manifest Fundacional
Joan Trillas:
Què et sembla si tu i jo, al marge de la demanda, fem un blog monogràfic sobre l'apostesia?
Narcís Genís :
Fet!
Narcís Genís:
Però no per heretges, ni per agnòstics, que també. Què jo sóc fill de La Salle, i 12 anys de formació religiosa deixen un pòsit i l'apostasia des de la fe pot fer molt de mal
Narcís Genís:
Quina gràcia te que es vulgui esborrar auquell que ja no copmpta per a res?
Joan Trillas:
Val, val. Hi estic d'acord.
Narcís Genís:
A por ellos!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Narcís Genís:
Cremem als nous Torquemadas!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Nota a peu de plana: La importància d'aquest manifest és que incorpora com a membre fundacional el mateix periodista responsable d'una informació conservadora sobre l'elecció de Rat(a)zinger com a nou pontífex.

Narcís Genís veu lesionats la seva imatge i vol demandar-me

El connotat periodista provincià Narcís Genís s'ha sentit agredit per uns modestos comentaris sobre el tractament informatiu que ell, i només ell, va fer sobre l'elecció del Papa a les planes del diari El Punt. Genís ha amenaçat la llibertat d'expressió amb una querella per tapar la boca a les idees. Aquesta és la reproducció íntegre i textual del diàleg, per dir-ho d'alguna manera, que Genís va tenir amb l'autor d'aquest blog. Aquest és, realment, un dia per a la infàmia; una invitació a assessinar les idees:

UN DIA PER A LA INFÀMIA

Narcís Genís : Això ho llegeix algú? Perquè et puc demandar per danys morals, perquè afecta la meva imatge Art. 1902 CC .
Joan Trillas: No em pots demanar perquè valora un article d'una persona que el signaaaaaaaaa! I sí, m'imagino que els meus seguidors, que són legión es duen haver partit el pit. A més, estic pendent de saber com penjar-hi fotos per incorpar-hi la foto del teu gos. Per cert, en breu hi penjaré una reflexió sobre aquesta foto i el fet que el teu gos ni es molesti a mirar al seu amo.... és a dir: a tu.
Narcís Genís: La Pilar Eesteban també et demandarà.
Joan Trillas: Busques aliances. Bé, però en aquest cas, només pel fet que la Pilar s'hagi fixat amb mi..... ja paga la pena la demanda i tot el que vingui al darrera.
Narcís Genís: El dret a la meva propia imatge et costarà molt car.
Joan Trillas: Per cert, la Pilar avui no hi és... O si més no, ara mateix no hi és.
Narcís Genís : Si i ja té la teva adreça web per aportar la prova davant el jutge.
Joan Trillas: Amb això només has aconseguit que acceleri les gestions per aprendre a penjar fotos per penjar la teva i, a més, obrir un fòrum que és dira "Connotat Genís".
Joan Trillas: Em plantejo fins i tot crear un blog per dinfondre el llegat Narcís Genís.... des del meu peculiar punt de vista, és clar.
Narcís Genís: Si cal acabé abans la carrera (d'aqui a 10 anys) per poder presentar demandes cada dia. Ho pagaràs molt car... rata.
Joan Trillas : Val, tu guanyes, cada dia, i dic cada dia, penjaré, encara que sigui una frase, un comentari referent a la teve immensa talla professional.
Narcís Genís: La lesió del dret a l'honor i a la propia imatge està regulada per la Llei organica 1/ 1982 de 5 de maig de protecciò civil del dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i la propia imatge.
Joan Trillas: Imatge, quina imatge? La teva? On és?
Joan Trillas: Val, aprofitant que tinc la teva foto, creré un blog no autoritzat amb nom teu: Que és dirà: " Genís explica la veritat. Història d'un connotat periodista". Subtítol: La història d'un home que tot sol es fa enfrontar amb una víbora assessina,...... i de com va perdre.
Narcís Genís: La demanda es basarà en criteris subjectius que inclouen el grau de culpabilitat del causant del dany (joan Trillas), la meva reputació com a candidat in pectore a un càrrec de rellevància pública i a les meves circumsptàncies personals, que m'he fet un nom i tinc un pretigi professional i en el si de la societat gironina.....(STS 22 anril de 1992).
Joan Trillas: Narcís, Narcís.............. no posis més paletades de terra sobre la teva tomba.
Joan Trillas: Ets un dinosaure professional; un vell rèptil que tot sol crida des d'un penya-segat per temps millors que no tornaran, mentre un enorme meteorit es precipita per sentenciar la fi d'una espècia...... la del pereiodista que va ser i ja no és.
Narcís Genís: També puc partir en la demanda de criteris objectius, que inclouen el benefici que obtents tu, com a causant de la lesió, en la teva persistència en causar-me, a mi, un dany. Tens un benefici patrimonial? La teva actitut et proporciona un enriquiment injust? O el teu benefici és segar l'herva per poder ocupar el meu espai públic en la vida professional, i per aconseguir-ho utilitzes artimanyes per atacar la meva impecable reputació. Si vols podem fixar la quantitat de la indemnització. I si ens posem d'acord i pagues aviat, no et demandaré. Seré generòs que et semblen 12.000 euros?
Joan Trillas: (-)
Narcís Genís: Ja t'he acollonit? Si vols puc abaixar le preu del pacte i no presentar la demanda.
Joan Trillas : Vull que presentis la demanda. Va, vinga, presenta la demanda. Què, encara no l'has presentada?
Narcís Genís: "Com la rata-zinger que tanca la comunicació, no contesta i es refugia en el silenci"

La portada d'El Punt

El nomenament, gràcies a la inspiració de l'Esperit Sant, del nou papa Benet XVI, mereix un altre comentari, especialment pel que fa referència a la portada d'El Punt. A l'edició de dimecres, 20 d'abril, llegim: "Ratzinger, Papa" i " El nou pontífex, Benet XVI, representa el corrent més dogmàtic de l'Església i es considera una figura de transició". Penso que és poc ambiciós, no és pot negar que és estríctament informatiu -això, però també es podria discutir- en tant que, penso, es queda curt i des del meu modest punt de vista no acaba de donar prou dades. Jo seria més partidari d'un titular amb la idea d'un Papa a la dreta, "El concloau escolleix l'ultraconservador Ratzinger com a nou papa" i un subtítol tipus "Es farà dir Benet XVI i representa el corrent més dogmatic de l'Església i serveix per assegurar el pontificat de Joan Pau II, de qui era la mà dreta"; un altre subtítol complematari seria "L'elecció de Ratzinger assegura seguir barrant el pas al Vaticà II". En aquesta línia argumental també qüestionaria el titular de la plana 26. En aquest tema, signat per mestre Narcís Genís, aquest connotat periodista és limita a fer un lid informatiu, però sense anar un pas més enllà pel que fa a les conseqüències d'aquesta elecció. Si veu ofici, molt, però falta ambició. D'altra banda, El Punt sembla que aquesta línia la informa a la plana 27, quan li dedica tot un tema signat per Pilar Esteban: "El representant de la línia més dogmàtica". Falta, de tata manera, una visió més directe.

Rat(A)zinger dóna la benedicció Urbi et Orbi

Joseph Ratzinger és ja el nou Papa amb el nom de Benedicte XVI. Uns breus comentaris d'aquest personatge que fins fa pocs dies era el cap suprem de la Inquisió -no es conya, el que passa és que ara té un altre nom el qual no recordo-. Mireu la fumata ha sortit grisa, malament, molt malament. Ja no era blanca. I , com molt bé diu en Raül al seu bloc -que els articulistes s'ho facin mirar que ja el feien fora- contra tot pronòscitc va i surt aquest tal Ratzinger, la mà esquerra i dretat de Joan Pau II.
Mireu Ratzinger, i està documentat, havia estat un dels teòlegs més avançats però de cop, sense saber el perquè, fva renar i, fins i tot, va començar a fer marxa endarrera. Jugant amb les paraules, Ratzinger té en la seva arrel Rat -en anglés rata-. En català i castelà també queda clar el rat-a, rat-eta, rat-olí, entre altres. Segons el diccionari rata "és una persona beata que fa ostentació de la seva religiositat". Un papa sempre fa ostentació de la seva religiositat, això va amb el càrrec, encara que ho faci amb humilitat; també es pot fer servir com ser "una ràta sàvia", que ve a ser igual a pedant. D'aquest Ratzinger tothom diu que si és tant llest, qui si parla 8 idiomes, que si això, que si allò, que si allò altre: també hi ha un altre concepte, el de "fer la rateta", que vol dir enllunernar mitjançant reflexos fets amb un mirall o un altre objecte semblant. D'això, d'enllunernar, que no és res més que maquillar, enganyar, evitar que se sàpiga la veritat, aquests es saben molt. Jo crec que aquesta elecció representa un pas endavant per fer grans pasos endarrera.

L'article del Raül: "Disculpes a Joan Trillas per la meva mediocritat"

"En un article al seu blog en Joan Trillas em diu que sóc un pesonatge patètic perquè, sense saber escriure, tinc ínfules literaries. Diu que, com tot periodista, tinc l’aspiració d’escriure una novela i com que ha llegit els Arcadios em fa una comparativa amb la novel·la d’en Javier Cercas. També diu que si vull aprendre a escriure li demani a en Pere Carreras que me n’ensenyi perquè em dóna mil voltes.Crec que el to del seu post és un pèl dur venint d’un amic (crec) però estic totalment d’acord amb ell i li dóno les gràcies. És més, li demano disculpes per ser tan mediocre i contaminar la pantalla del seu ordinador amb les meves caquetes i li proposo un tracte… Que deixi de llegir el meu blog, que s’imagini que és una llibreta en un calaix on no està bé xafardejar-hi. Molt a gust pararia d’escriure per deixar lliure el trocet de la xarxa que ocupo però tinc molta força de voluntat (aquí també l’encerta) i internet és un lloc barat.Estalvio tinta, paper i la pudor del que escric és menys intensa. L’espai cibernètic és com la muntanya".

La meva contesta al seu blog:

"Penso seguir tafanejant les vegades que cregui convenient; penso que si l'espai cibernètic és com la muntanya -com dius-... doncs has d'estar preparat per trobar-te el xava de torn que enlaire la seva veu i diu "que macoooooooo! -xava ho faig servir com a matefàfora de malgust, és clar! No et desenpellegaràs de mi tan facilment! No. Penso seguir-te fins a l'infern si fa falta; penso buscar-te en el forat més profund on, de ben segur, tot i no tenir internet, encara seguiràs escriint els Acadios a les parets, amb sílex si fa falta... tossut que ets un tossut; penso tornar del més enllà, si cal, per comentar-te el què en penso del teus teus darrers escrits; penso fins i tot portar-te emmanillat a veure la Pantoja, i, a més, demanar un autògraf de part teva a Julian Muñoz. I, amic, amic teu? Però d'on has tret això? A sobre va i té pretensions."

Cal reclamar el retorn de les grapes, fins i tot.

En Raül té tota la raó. El seu ànalisi al seu blog sobre la problemàtica dels papers de Salamanca és molt interessant. Particularment penso que és una falsetat que sigui un arxiu; a més, també defenso, que és un insult dir que està dedicat a l'estudi de la Guerra Civil. Penso que cal que es facin una còpia; retornin els originals i obrin amb tota solemnitat un Centre d'Estudi de la Repressió Franquista. Vejam: no hi ha una sentència que obliga a retornar obres d'art robades pels Nazis? Perdoneu però jo penso que aquí es tracte del mateix. En Jiménez Losantos l'altre dia deia coses com ara: "para eso perdimos una guerra y murió más de un milión de españoles" (aquest comentari el feia amb tot el cinisme , tot s'ha de dir, sobre la polèmica dels pisos de 30 metres, però amb un personatges així també val en aquest context. Hi ha realment vàries visions de nacionalisme; un centralista i espanyol i l'altre perifèric i separatista, diuen els crítics. El tema no s'explica bé i, a més, s'ajuda a crispar encara més. El que potser també caldria és afrontar finalment la transició i fer-la ben feta. No hi ha unitat d'arxiu, home! Que es digui tot pel seu nom. Hi ha sacs i caixes amontegats. Però pel sols fet d'haver nascut, no com arxiu, sinó com a centre de documentació perquè la repressió franquista fos més efectiva, penso, cal que es tornin fins i tot les grapes.

En Capdevila té nova cantant.

En Joan Capdevila i Clapera té nova cantant. Aquesta vaileta viu a Panamà però té ascendència colombiana. Anem a pams: qui és en Capdevila, us preguntareu? Mireu és un reputat promotor musical, un "cazatalentos" vaja, que té seva base d'operacions mundial a la plana de Vic, en barri conegunt popularment com el Liang Xang Po. Ara, segons sembla, després de tenir nombroses picabaralles amb la seva anterior diva, que va despatxar, s'ha agenciat -en cap cas vull dir beneficiat, tot i que ell sí que vol ser-ne beneficiat en euros- d'una nova cantant. Poques dades podem donar pel moment sobre el tipus de música, la fesonomia de la vaileta -en Capdi diu que és "mona"- i si té algun contacte amb algun cartel colombià o amb les illes Caimà. De moment ho deixem aquí: en Capdevila té nova cantant. La Fundació Trillas-Isern dedicada a l'Estudi de l'Obra Impublicada de Joan Capdevila i Clapera (FT-IEOIJCC) segurià informant

Frases il.lustríssimes

"La meva mare no es responsabilitza de les opinions que es puguin publicar en aquest blog. La meva dona tampoc i el guau que acaba de fer el meu gos (que no tinc) em fa sospitar que més o menys pensa el mateix que les altres dues..."

"Torroella de Montgrí ha sortit avui al programa de Tele 5 Aquí hay tomate perquè determinats elements del poble s'oposen a l'actuació de la tonadillera Isabel Pantoja"

"Tot ho va començar Jordi Pujol no presentant-se a la reelecció. Ara tinc Rainiero a la corda fluixa, el Papa sense corda... Ja no hi són Joaquín Luqui, Javier Tusell, Jiménez del Oso i els que em deixo. Només em faltaria que li passés alguna cosa a Mick Jagger... La meva joventut és a punt d'acabar-se. "

Raül Muxach.

"Ho he comprovat una vegada més: no sé trobar espàrrecs. Hem anat a fer una volta pels boscos del voltant de casa, amb la gossa i amb la família. I ja veus a tothom mirant al terra, i cada dos per tres que senties: "ui mira quin un de més gran". "Oh, que gruixut!", "amb tots aquests farem una truita que ja veuràs..."

"Oeee oeee oeee oeeeee
Visca! Visca! Visca!!!!!!!! Miss Begur triomfarà!!!! "

"A la vida hi ha bàsicament tres tipus de persona: hi ha els que ho veuen tot amb ritme de dos per quatre (els rocanroleros i animats) i a l'altre costat, els que ho veuen amb ritme de quatre per quatre: més nostàlgics, abolerats i encartronats. Jo sóc bastant d'aquests.Hi ha un tercer grup, de torracollons, que són els de tresets, els de tres per quatre, els que hi posen tres (que sempre són multitud) en llocs pensats per altres quantitats. Son els del tango, de les infidelitats i de l'erotisme.Certament la cadència del tres és més enrotllada que la del dos, que acaba avorrint per simple i freqüent, matxacona i massa de gimnàs."

"En Raül un dia m'escrivia que "fa temps que no ens veiem: porto cresta i m'he canviat el cotxe".Doncs jo aquest temps he après a ballar country. O cóntri, com ho pronunciem a Begur."

Pere Carreras i Carreras

En Raül ens ha sortit literat

En Raül ens ha sortit literat? Millor posar l'interrogant. Sí, certament, ara sona millor. Era una sentència, ho admeto, que no es correspon a la realitat. Però s'ha de ser curós amb el Raül... té la pell molt fina el noi. Mireu hi ha el prototipus de periodista -i en Raül n'es un exemple- que té al cap escriure una novel.la tota la seva vida. Certament, hi dóna voltes, moltes voltes -ho sé perquè en sóc un exemple, ho admeto i no en tinc vergona de dir-ho-. Però, en el cas d'en Raül el patetisme es converteix en crueldat i aquesta -hi això el salva, puntualitzem- ens porta a tenir una certa simpatia cap el personatge. El noi hi posa interés i això és un valor. Un detall, només un i a manera de reflexió: quan va sortir Soldados de Salamina molts, periodistets és clar, van començar a escriue enlluernats per l'èxit d'un autor que, certament, primer el que li caldria és aprende a escriure. No estic criticant l'èxit editorial de Cercas; aquest èxit no és criticable, en absolut; mireu, Cercas s'inventa un xupaxup nou i té un munt de gent que li llepa, val, molt bé... el felicito. No sóc gelós, m'agrada que la gent triomfi.
Ara bé, Raül, siusplau, toca de peus a terra. Qui és aquest Arcadi. He llegit aquestes entregues a menera de culebrot -et falta el capellà i la prenyada- vàries vegades i bé encara estinc intentant saber que passa. I no parlem de quan vas d'articulista. Si vols classes de com escriure truca el Pere Carreras, et dóna mil voltes -aixó dit per ell mateix, és clar. Sempre presumeix de ser millor que tu.... en tot-.
Mireu, posats a fer jo potser el trucaré avui perquè em faci classes. De fet, Raül jo estic com tu. En aquest sentit no puc més que solidaritzar-me amb tu, amic meu. Si bé, jo no estic malat com tu perquè quin és el meu problema... que no sé escriure. Una abraçada.

Una vegada hi havia.....

Una vegada hi havia, diuen, un periodista que es creia que podia canviar el món.... va morir esclafat pel pes del món; també, segons expliquen, hi havia una periodista que pensava que el model a seguir era l'Helena (aquella que enlluernava amb els seus ulls blaus a TV3).... va morir ofegada en un meravellós mar blau, tot pensant que el món aniria millor vestint com els de la CNN i maleint que el tanga que portava en morir-se era de la temporda passada. També, segons destaquen els més antics, quan la primera tafanera de la història va comprendre que amb les seves tafaneries s'havia convertit en una persona influent, es va donar per inagurat extraoficialment el que avui es coneix com a premsa... abans de la impremta, és clar. Una vegada hi havia, també expliquen, una illa deserta, sense premsa, sense ràdio, sense futbol, sense televisió, sense internet, sense palmeres, sese Carreras -uf, això és difícil- i sense Ser. Aquesta illa no es trobava a cap mapa -no es pot buscar per GPS, és clar-; és la illa que els que es volen perdre busquen... però com ja estan perduts, val a dir, no la troben. La illa es diu: Hi havia una vegada.... us recomano buscar-la i, encara més, no trobar-la.

Violinades a la carta

Violinades a la carta

Nyigo, nyigo

El que es diu en aquests casos: Hola!